remove single lang proverbs

parallel/proverbs/proverbs.cat-zgh.cat

@@ -1,150 +0,0 @@
-la seva filla és lletja
-aquell nen és entremaliat
-el pa és nu 
-el dinar no porta ni tall ni greix 
-el menjar no té ni suc ni bruc 
-la seva conversa és insubstancial 
-mon pare arribarà a final de mes 
-ha passat l’últim genet 
-s’ha endarrerit a la caravana 
-no cal dir-ho 
-ha acabat els seus dies en la misèria 
-ha acabat la seva vida amb els pitjors dies ǁ succeir 
-parem ha mort el lleó i l’ha succeït la llebre 
-què hi ha de nou? 
-a casa d’ells són molts 
-hi ha molta neu 
-ha plogut molt a l’hivern 
-hi ha molta gespa 
-tinc una confiança absoluta en la seva paraula 
-és baixet 
-és un home baixet 
-és petit com un aglà 
-els dies s’escurcen a l’hivern 
-el xai de la festa és gras 
-enguany hi ha poca aigua als embassaments 
-és poc el que cobra 
-tenim poca feina 
-Escriu en color vermell la lletra grisa 
-el xai de la festa és gras 
-enguany hi ha poca aigua als embassaments 
-és poc el que cobra 
-tenim poca feina 
-el blat d’enguany està plantat de manera atapeïda 
-és paralític de naixement 
-la càrrega és lleugera per a ell 
-passa’m les carcabes lleugeres 
-té el son lleuger 
-aquest te és lleuger 
-vull cafè poc carregat ǁ ésser frugal 
-he fet un àpat fruga 
-té una mirada vivaç 
-el seu pas és ràpid 
-aquest home és molt frívol ǁ ésser fàcil, ésser simple, ésser senzill 
-les persones no són idèntiques 
-no és el mateix 
-mai no és igual 
-aqaquestes parts no són igualsuestes parts no són iguals 
-aquest cuscús no és uniforme (hi ha grans més grossos que d’altres)
-el camí que mena a casa seva és pla 
-el camp és pla 
-té una paràlisi al braç 
-aquest alumne és aplicat 
-aquest te és bo 
-és bo amb ell 
-tot està bé 
-aquesta salsa és pican 
-té un nas lleig 
-el camí és dolent 
-la seva cuina és dolenta 
-és un mal any 
-és un noi dolent 
-Déu el protegeix del mal 
-és desgraciat 
-la seva filla és lletja 
-és lleig el que has fet / el que has fet està malament 
-és pitjor que el seu germà 
-ésser el pitjor, ésser pèssim superl 
-aquesta pel·lícula és pèssima 
-és gran d’alçada 
-els seus fills s’han fet grans i tots han tingut fills 
-es creu gran 
-en Yidir és més gran que ell 
-encara no és gran 
-ésser enorme, ésser immens 
-aquell nen és entremaliat 
-l’aigua és tèbia 
-aigua tèbia 
-els dàtils estan secallons 
-l’aigua és tèbia 
-aigua tèbia 
-les pastanagues són tendres ǁ ésser fràgil, ésser feble 
-una cosa vaga 
-té la pell fina 
-aquest pa és blanet 
-té els cabells llisos 
-la terra està amorosida 
-té una veu delicada 
-porta una vida fàcil 
-la seva dona és submisa 
-té els cabells blancs 
-viu amb benestar 
-s’ha aprimat a causa de la malaltia 
-el moltó és magre com un buscall 
-el glaç ha minvat 
-beu te sense sucre 
-aigua dolça ǁ ésser deliciós, ésser suculent, fer bon gust, ésser exquisit 
-el cuscús és deliciós 
-eloqüència 
-l’aigua d’aquest pou és salada 
-la Tuda és salada 
-té una veu encantadora 
-el sopar és fat 
-el que ha dit no té cap interès 
-aquests pantalons són petits per a tu 
-encara és petit 
-encara és jove per a casar-se 
-és més jove que jo 
-és més petit que jo 
-els dies s’escurcen 
-és boig, el pobre 
-em sembla que ets boig 
-que ets boig? 
-fa com si fos boig 
-aquesta feina és absurda 
-els cereals són insuficients 
-aquesta terra no dóna prou 
-l’aigua és tèrbola 
-abeuren les ovelles en l’indret en què el riu s’eixampla 
-ara és una persona important 
-aquest medicament és bo per al refredat 
-és amarg com el baladre 
-és lamentable 
-la conca és profunda 
-el pou és profund 
-té els ulls enclotats 
-aquest camí mena recte cap al riu 
-la meva casa és gran
-està plovent 
-avui està plovent
-Muha llaura la seva terra
-les estacions de l'any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern
-Quan toca música
-toca la flauta
-treballem i cantem
-Tinc molts llibres
-hi ha molt llebres a la muntanya 
-ves a dormir
-m’agrada lo’mbra dels arbres
-arbres d’ombra
-és un projecte artístic i polític, estètic i ètic, inclusiu i relacional
-és una proposta visual i sonora que es dirigeix a tot el planeta des de Catalunya
-una experiència de coneixement i de reconeixement
-una invitació dirigida a persones de tot tipus de situació i de pensament
-és un exercici d’acció directa
-un document a favor de totes les llengües i de tots els llocs i de totes les persones que hi vulguin participar
-és un projecte anònim però amb autors i actors
-sistemàtic però atzarós
-un projecte col·lectiu a partir d’individus concrets
-estàtic però errant
-sense principi ni final

parallel/proverbs/proverbs.cat-zgh.zgh

@@ -1,150 +0,0 @@
-ⵜⵅⵛⵏ ⵉⵍⵍⵉⵙ
-ⵉⵇⵊⵔ ⵓⵔⴱⴰ-ⵢⵉⵏⵏ
-ⵉⴱⴰⵣⵏ ⵓⵖⵔⵓⵎ
-ⵉⴱⴰⵣⵏ ⵉⵎⴽⵍⵉ 
-ⵉⴱⴰⵣⵏ ⵡⵓⵜⵛⵉ 
-ⵉⴱⴰⵣⵏ ⵡⴰⵡⴰⵍ-ⵏⵏⵙ 
-ⵔⴰⴷ ⵉⵍⴽⵎ ⴱⴰⴱⴰ ⵉⴳ ⵉⴳⴳⵔⴰ ⵡⴰⵢⵢⵓⵔ 
-ⵉⵣⵔⵉ ⵓⵎⵏⴰⵢ ⵉⴳⴳⵉⵔⵏ 
-ⵉⴳⴳⵔⴰ ⵉ ⵓⴽⴰⴱⴰⵔ 
-ⴰⵡⴰⵍ ⵉⴳⴳⵔⴰⵏ ⴰⵢⵏⵏⴰⵖ 
-ⵜⴳⴳⵉⵔ-ⴰⵙ ⵜⵎⴰⵔⴰ 
-ⴳⴳⵔⴰⵏ-ⴰⵙ-ⴷ ⵢⵉⵔ ⵓⵙⵙⴰⵏ 
-ⵉⵎⵎⵓⵜ ⵢⵉⵣⵎ, ⵉⴳⴳⵔⴰ-ⴷ ⵓⵡⵜⵉⵍ 
-ⵎⴰⴷ ⴷ-ⵉⴳⴳⵔⴰⵏ? 
-ⴳⴳⵓⵜⵏ ⴷⴰⵔⵙⵏ 
-ⵉⴳⴳⵓⴷⵉ ⵓⴷⴼⵍ 
-ⴳⴳⵓⵜⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ ⴷⵉ ⵜⴳⵔⵙⵜ 
-ⵜⴻⵜⴳⴳⵯⵜ ⵜⴼⵙⵓⵜ 
-ⵍⵉⵖ ⵜⴰⴼⵍⵙⵜ ⵉⴳⴳⵓⵜⵏ ⴳ ⵡⴰⵡⴰⵍ-ⵏⵏⵙ 
-ⵉⴳⵣⵣⵓⵍ ⴳ ⵜⵉⴷⴷⵉ 
-ⵉⴳⴰ ⴰⵔⴳⴰⵣ ⵉⴳⵣⵣⵓⵍⵏ 
-ⵉⴳⵣⵣⵓⵍ ⴰⵎ ⵓⴷⵔⵏ 
-ⴷⴰ ⵜⵜⵉⴳⵣⵉⵍⵏ ⵡⵓⵙⵙⴰⵏ ⴳ ⵜⴳⵔⵙⵜ 
-ⵉⴷⵓⴼ ⵉⵣⵉⵎⵎⵔ ⵏ ⵜⴼⴰⵙⴽⴰ 
-ⴰⵙⴳⴳⵯⴰⵙ-ⴰⴷ ⴷⵔⵓⵙⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ ⴳ ⵉⵎⴷⵡⴰⵏ 
-ⵉⴷⵔⵓⵙ ⵎⴰ ⵉⵜⵜⴰⵎⵥ 
-ⵜⴷⵔⵓⵙ ⵖⵓⵔⵏⵖ ⵜⵡⵓⵔⵉ 
-ⵓⵔⵓ ⴰⵙⴽⴽⵉⵍ ⴰⵎⵖⴷⴻⴷⴷⵉ ⵙ ⵓⴽⵍⵓ ⴰⵣⴳⴳⵯⴰⵖ :
-ⵉⴷⵓⴼ ⵉⵣⵉⵎⵎⵔ ⵏ ⵜⴼⴰⵙⴽⴰ 
-ⴰⵙⴳⴳⵯⴰⵙ-ⴰⴷ ⴷⵔⵓⵙⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ ⴳ ⵉⵎⴷⵡⴰⵏ 
-ǀ ⵉⴷⵔⵓⵙ ⵎⴰ ⵉⵜⵜⴰⵎⵥ 
-ⵜⴷⵔⵓⵙ ⵖⵓⵔⵏⵖ ⵜⵡⵓⵔⵉ 
-ⵉⵔⴷⵏ ⵏ ⵓⵙⴳⴳⵯⴰⵙ-ⴰ ⴹⵍⴰⵏ 
-ⵉⴼⴼⵓⴽⵍ ⵙⴳ ⵉⵍⵉⵍⵉ 
-ⵉⴼⵙⵙⵓⵙ ⵖⵉⴼⵙ ⵡⴰⴳⴳⵯⴰ 
-ⴰⵡⵉ-ⴷ ⵜⵉⵇⵔⵇⴰⵛ ⴼⵙⵙⵓⵙⵏⵉⵏ 
-ⵉⴼⵙⵙⵓⵙ ⵢⵉⴹⵙ-ⵏⵏⵙ 
-ⵉⴼⵙⵙⵓⵙ ⵡⴰⵜⴰⵢ-ⴰⴷ 
-ⵔⵉⵖ ⵍⵇⵀⵡⴰ ⵉⴼⵙⵙⵓⵙⵏ 
-ⵜⵛⵉⵖ ⵜⵉⵔⵎⵜ ⵉⴼⵙⵙⵓⵙⵏ 
-ⴼⵙⵙⵓⵙⵏⵜ-ⴰⵙ ⵡⴰⵍⵍ 
-ⵜⴼⵙⵙⵓⵙ ⵜⵡⴰⴷⴰ-ⵏⵏⵙ 
-ⵉⴼⵙⵙⵓⵙ ⴱⴰⵀⵔⴰ ⵓⵔⴳⴰⵣ-ⴰⴷ 
-ⵓⵔ ⴰⴽⵙⵓⵍⵏ ⵎⴷⴷⵏ 
-ǀ ⵓⵔ ⵢⴰⴽⵙⵓⵍ 
-ⵓⵔ ⵊⵊⵉⵏ ⵢⴰⴽⵙⵓⵍ 
-ⵓⵔ ⵉⴽⵙⵉⵍⵏ ⵉⵎⵓⵔⵏ-ⴰⴷ 
-ⵓⵔ ⵢⵉⴽⵙⵉⵍ ⵓⴼⵜⵜⴰⵍ-ⴰⴷ 
-¶ ⵢⴰⴽⵙⵓⵍ ⵓⴱⵔⵉⴷ ⴰⵔ ⵖⵓⵔⵙ 
-ⵢⴰⴽⵙⵓⵍ ⵢⵉⴳⵔ 
-ⵉⴽⴽⵓⵛⵎ ⵙⴳ ⵓⴼⵓⵙ 
-ⵉⵀⵔⵔⴰ ⵓⵏⵍⵎⴰⴷ-ⴰⴷ 
-ⵉⵃⵍⴰ ⵡⴰⵜⴰⵢ-ⴰⴷ 
-ǀ ⵉⵃⵍⴰ-ⵢⴰⵙ 
-ⵉⵃⵍⴰ ⵡⴰⵡⴰⵍ 
-ⵉⵃⵔⵔⴰ ⵓⵙⴳⴰⴹ-ⴰⴷ 
-ⵅⵅⴰⵏ-ⴰⵙ ⵡⴰⵏⵣⴰⵔⵏ 
-ⵉⵅⵅⴰ ⵓⴱⵔⵉⴷ 
-ⵉⵅⵅⴰ ⵡⵓⵜⵛⵉ-ⵏⵏⵙ 
-ⵉⵅⵅⴰ ⵓⵙⴳⴳⵯⴰⵙ 
-ⵉⵅⵅⴰ ⵓⵔⴱⴰ 
-ǀ ⵉⴼⵔⴳ-ⴰⵙ ⵔⴱⴱⵉ ⵉ ⵓⵢⵏⵏⴰ ⵉⵅⵅⴰⵏ 
-ⵉⵅⵓⴱ-ⴰⵙ ⵡⴰⴹⵓ 
-ⵜⵅⵛⵏ ⵉⵍⵍⵉⵙ 
-ⵉⵅⵛⵏ ⵎⴰ ⵜⵙⴽⵔⴷ 
-ⵉⵅⵛⵏ ⵅⴼ ⴳⵯⵎⴰⵙ 
-ⴰⴽⴽⵯ 
-ⴰⴽⴽⵯ ⵉⵅⵛⵏ ⵓⴼⵉⵍⵎ-ⴰⴷ 
-ⵉⵅⴰⵜⵔ ⴳ ⵜⵉⴷⴷⵉ-ⵏⵏⵙ 
-ⵅⴰⵜⵔⵏ ⵡⴰⵔⵔⴰⵡ-ⵏⵏⵙ, ⵓⵔⵓⵏ ⴰⴽⴽ 
-ⵉⵖⴰⵍ ⵉⵙ ⵉⵅⴰⵜⵔ 
-ⵉⵅⴰⵜⵔ ⵖⵉⴼⵙ ⵢⵉⴷⵉⵔ 
-ⵓⵔ ⵜⴰ ⵉⵅⴰⵜⵉⵔ 
-t ⴽⵉⴳⴰⵏ 
-ⵉⵇⵊⵔ ⵓⵔⴱⴰ-ⵢⵉⵏⵏ 
-ⵓⵍⴱⴰⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ 
-ⴰⵎⴰⵏ ⵓⵍⴱⴰⵏⵉⵏ 
-ⵜⵍⴱⵓⴱⴹ ⵜⵉⵢⵏⵉ 
-ⵍⴷⵓⴷⴰⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ 
-ⴰⵎⴰⵏ ⵍⴷⵓⴷⴰⵏⵉⵏ 
-ⵉⵍⵇⴰⵇⵇ ⵅⵉⵣⵣⵓ 
-ⵜⴰⵖⴰⵡⵙⴰ ⵉⵍⵍⴰⵙⵏ 
-ⵉⵍⴳⴳⵯⴰⵖ ⵢⵉⵍⵎ-ⵏⵏⵙ 
-ⵉⵍⴳⴳⵯⴰⵖ ⵓⵖⵔⵓⵎ-ⴰⴷ 
-ⵉⵍⴳⴳⵯⴰⵖ-ⴰⵙ ⵡⴰⵣⵣⴰⵔ 
-ⵉⵍⴳⴳⵯⴰⵖ ⵡⴰⴽⴰⵍ 
-ⵉⵍⴳⴳⵯⴰⵖ-ⴰⵙ ⵡⴰⵡⴰⵍ 
-ⵜⵍⴳⴳⵯⴰⵖ-ⴰⵙ ⵜⵓⴷⵔⵜ 
-ⵜⵍⴳⴳⵯⴰⵖ-ⴰⵙ ⵜⵎⵟⵟⵓⴹⵜ 
-ⵉⵎⵍⵍⵓⵍ ⵓⴳⴰⵢⵢⵓ-ⵏⵏⵙ 
-ⵎⵍⵍⵓⵍⵉⵜ ⵡⵓⵙⵙⴰⵏ-ⵉⵙ 
-ⵢⴰⵎⵓⵎ ⵙ ⵜⵎⴰⴹⵓⵏⵜ 
-ⵢⴰⵎⵓⵎ ⵉⵣⵉⵎⵔ ⵣⵓⵏ ⴷ ⴰⴽⵛⵛⵓⴹ 
-ⵢⴰⵎⵓⵎ ⵉⴳⵔⵉⵙ 
-ⴰⵔ ⵉⵙⵙⴰ ⴰⵜⴰⵢ ⵓⵔ ⵉⵎⵎⵉⵎⵏ 
-ⴰⵎⴰⵏ ⵎⵎⵉⵎⵏⵉⵏ 
-ⵉⵎⵎⵉⵎ ⴽⵙⴽⵙⵓ 
-ⴰⵡⴰⵍ ⵉⵎⵎⵉⵎⵏ 
-ⵎⴰⵔⵖⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ ⵏ ⵜⴰⵏⵓⵜ-ⴰⴷ 
-ⵜⵎⴰⵔⵖ ⵜⵓⴷⴰ 
-ⵉⵎⴰⵔⵖ ⵡⴰⵡⴰⵍ-ⵏⵏⵙ 
-ⵉⵎⵙⵙⵓⵙ ⵉⵎⵏⵙⵉ 
-ⵉⵎⵙⵙⵓⵙ ⵡⴰⵡⴰⵍ-ⵏⵏⵙ 
-ⵎⵥⵥⵉⵢⵏ-ⴰⴽ ⵉⵙⵔⵡⴰⵍⵏ-ⴰⴷ 
-ⵉⵙⵓⵍ ⵉⵎⵥⵥⵉⵢ 
-ⵉⵎⵥⵥⵉⵢ ⵅⴼ ⵉⵡⵍ 
-ⵉⵎⵥⵥⵉⵢ ⵣⵣⵉⴳⵉ 
-ⵉⵎⵥⵥⵉⵢ ⵖⵉⴼⵉ 
-ⴰⵔ ⴷ-ⵜⵜⵉⵎⵥⵉⵢⵏ ⵡⵓⵙⵙⴰⵏ 
-ⵉⵏⵓⴼⵍ, ⵉⴳⵍⵍⵉⵏ 
-ⵉⵔⵡⴰⵙ-ⵉⵢⵉ ⵉⵙ ⵜⵏⵓⴼⵍⴷ 
-ⵉ�� ⵜⵏⵓⴼⵍⴷ? 
-ⴰⵔ ⵉⵙⴽⴰⵔ ⵣⵓⵏ ⴷ ⵉⴳ ⵉⵏⵓⴼⵍ 
-ⵜⵏⵓⴼⵍ ⵜⵡⵓⵔⵉ-ⵢⴰⴷ 
-ⵉⵔⴱⴰ ⵉⵎⵏⴷⵉ 
-ⵜⵔⴱⴰ ⵜⵎⴰⵣⵉⵔⵜ-ⴰⴷ 
-ⵔⴽⴽⵉⵥⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ 
-ⵍⴰ ⵙⵙⵡⴰⵏ ⵓⵍⵍⵉ ⴳ ⵓⵢⵏⵏⴰ ⴳ ⵢⵉⵔⵉⵡ ⵡⴰⵙⵉⴼ 
-ⵜⵓⵔⴰ ⵀⵔⴰⵡ ⵓⵙⵔⵡⴰⵍ-ⵉⵙ 
-ⵉⵕⵡⴰ ⵓⵙⴰⴼⴰⵔ-ⴰⴷ ⵉ ⵓⵣⵡⵓ 
-ⵉⵔⵥⴰⴳ ⵣⵓⵏ ⴷ ⴰⵍⵉⵍⵉ 
-ⵉⵔⵥⴰⴳ ⵡⴰⵡⴰⵍ 
-ⵉⵖⵓⴱⴰ ⵓⵃⴱⵓⵛ 
-ⵉⵖⴱⴰ ⵡⴰⵏⵓ 
-ⵖⵓⴱⴰⵏⵜ-ⴰⵙ ⵡⴰⵍⵍ 
-ⴰⵖⴰⵔⴰⵙ-ⴰⴷ ⵢⵓⵖⴷ ⴰⵔ ⴰⵙⵉⴼ 
-ⵜⵅⴰⵜⵔ ⵜⴰⴷⴷⴰⵔⵜ-ⵉⵏⵓ
-ⴷⴰ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⵓⵏⵥⴰⵔ
-ⴷⴰ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⵓⵏⵥⴰⵔ ⴰⵙⵙⴰ
-ⴷⴰ ⵉⴽⵔⵔⵣ ⵎⵓⵃⴰ ⴰⴽⴰⵍ-ⵏⵏⵙ 
-ⵉⵏⵏⴰⵣⵏ ⵏ ⵓⵙⴳⴳⵯⴰⵙ ⴳⴰⵏ ⴽⴽⵓⵥ:  ⵜⴰⴼⵙⵓⵜ, ⴰⵏⴱⴷⵓ, ⴰⵎⵡⴰⵏ,  ⴷ ⵜⴰⴳⵔⵙⵜ
-ⵍⵍⵉⴳ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴰⵖ ⴰⵥⴰⵡⴰⵏ
-ⴷⴰ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⵜⴰⵎⵊⴰ
-ⴷⴰ ⵏⵅⴷⴷⵎ ⴰⵔ ⵏⵜⵜⵉⵔⵉⵔ 
-ⵍⵍⴰⵏ ⵖⵓⵔⵉ ⴽⵉⴳⴰⵏ ⵏ ⵉⴷⵍⵉⵙⵏ
-ⵍⵍⴰⵏ ⴽⵉⴳⴰⵏ ⵏ ⵉⵡⵜⴰⵍ ⴳ ⵄⴰⵔⵉ
-ⴷⴷⵓ ⴰⴷ ⵜⴳⵏⴷ
-ⵉⵀⵢⵢⴰ ⵖⵓⵔⵉ ⵓⵎⴰⵍⵓ ⵏ ⵉⵙⴽⵍⴰ
-ⵉⵙⴽⵯⵍⴰ ⵏ ⵓⵎⴰⵍⵓ
-ⵉⴳⴰ ⵢⴰⵏ ⵓⵙⵏⵜⵉ ⴰⵏⴰⵥⵓⵕ, ⴰⵙⵔⵜⴰⵏ, ⴰⵎⵥⵍⴰⵏ, ⴰⵎⵙⵏⵓⴳ, ⴰⵎⵙⴽⵛⵎ ⴷ ⵓⵙⵎⵣⴷⴰⵢ
-ⵉⴳⴰ ⵓⵍⴰ ⵢⴰⵜ ⵜⵙⵓⵎⵔⵜ ⵏ ⵉⵥⵕⵉ ⴷ ⵓⵙⴼⵍⴷ ⵙⴳ ⴽⴰⵜⴰⵍⵓⵏⵢⴰ ⵉ ⵓⵎⴰⴹⴰⵍ ⴰⴽⴽⵯ
-ⵢⴰⵏ ⵉⵔⵉⵎⵜ ⵏ ⵜⵓⵙⵙⵏⴰ ⴷ ⵓⵙⵎⵖⵔ ⵏ ⵉⵏⴰⵥⵓⵕⵏ
-ⵢⴰⵜ ⵜⵖⵓⵔⵉ ⵉ ⵎⵉⴷⴷⵏ ⴰⴽⴽⵯ ⵎⵉⵎⴽ ⵉⴳⴰ ⵡⴰⴷⴷⴰⴷ-ⵏⵏⵙⵏ ⴷ ⵜⵡⵉⵏⴳⵉⵎⵜ-ⵏⵏⵙⵏ
-ⵉⴳⴰ ⵢⴰⵏ ⵓⵙⵉⵔⵎ ⵏ ⵓⵙⴽⴰⵔ ⵓⵙⵔⵉⴷ
-ⵢⴰⵜ ⵜⵏⵜⴰⵎⵜ ⵉ ⴰⴽⴽⵯ ⵜⵓⵜⵍⴰⵢⵉⵏ ⴷ ⴰⴽⴽⵯ ⵉⴷⵖⴰⵔⵏ ⴷ ⴰⴽⴽⵯ ⵎⵉⴷⴷⵏ ⵉⵔⴰⵏ ⴰⴷ ⴷⵉⴳⵙ ⵢⴰⵡⵙ
-ⵉⴳⴰ ⵢⴰⵏ ⵓⵙⵏⵜⵉ ⴰⵙⵉⵎⴰⵏ ⵎⴰⵛⴰ ⵉⵍⴰ ⵉⵎⴳⴰⵢⵏ ⴷ ⵉⵎⵙⴽⴰⵔ-ⵏⵏⵙ
-ⴰⵙⵉⵙⵜⵉⵎⴰⵜⵉⴽ ⵎⴰⵛⴰ ⴰⵎⵔⴷⵓ 
-ⵢⴰⵏ ⵓⵙⵏⵜⵉ ⴰⵎⴰⴳⵔⴰⵡ ⵙⴳ ⵡⵓⴳⴳⵉⴷ ⵓⴼⵔⵉⵏⵏ
-ⵉⵔⵚⴰ ⵎⴰⵛⴰ ⵓⵎⵛⵓⵏ
-ⵓⵔ ⵖⵓⵔⵙ ⵉⵅⴼ ⵡⴰⵍⴰ ⵜⵉⴳⵔⴰ

parallel/proverbs/proverbs2.cat-zgh.cat

@@ -1,375 +0,0 @@
-Tan bon punt deixes el bastó, el branden contra tu.
-Qui ha apartat el cec del seu bastó?.
-Li ha brotat una flor a la punta del bastó.
-No sap què conté el sarró més que aquell n’ha estat colpit.
-Només aquell que és pegat amb el sac en sap el contingut.
-No participen de la caravana únicament dos bramaires.
-Del primer viatge neix l’experiència.
-Seure és bo, marxar té sentit.
-El qui ha emprès el camí ja hi està arribant.
-Qui prossegueix el camí acabarà arribant a l’aigua.
-Al d’un sol camí, Déu l’hi tanca.
-Trepitja el terra abans que ell trepitgi.
-Ha sentit de marxar d’hora i s’ha llevat a mitjanit.
-Segueixes la corda fins a l’estaca.
-La corda tibada acaba trencant-se inevitablement.
-Si vols que la teva corda no estigui torta, fes-la en els estels.
-Qui ha de franquejar el coll de muntanya hi ha d’arribar d’hora.
-Tots els cabrits han entrat al clos i el desgraciat l’ha fregat.
-Tall a tall entra el dromedari a l’olla.
-S’espera que s’abaixin els llambrots del dromedari.
-Panxa de dromedari, treball de pollet.
-El dromedari no veu més que el gep del seu amic.
-Els dromedaris són morts i no ens deixen més que les selles.
-No deixa bocabadat sinó que un dromedari s’enfili per la paret. En canvi, per al gat, vet aquí que és el seu camí.
-Qui va muntat al dromedari no té por dels gossos.
-Qui mena una camellet posseeix una futura muntura.
-Si les dromedàries han estat robades, qui ha robat la intel·ligència?.
-Només és espolsada la sella preciosa
-Els cavalls no volen mastegar més que la regna que els fa patir.
-Fixa’t en l’euga i compra la seva filla.
-El mulater vetlla i el somerer dorm.
-Només el mul nega el seu llinatge.
-Tornem a[l tema de] la mula
-Hom trava les vaques per la pota i les persones per la llengua.
-És el propietari de la vaca qui ha d’estar-se al costat de les banyes.
-El [boig] no porta banyes.
-La que ha estat munyida que se’n vagi.
-A la vaca sense cua, Déu li espanta les mosques.
-No es llepa la cara més que el bou.
-Si m’estima Bentarfa, la gent m’etziba una bonyiga. Si no m’estima Bentarfa, jo mateix m’etzibo una bonyiga.
-S’ha enfadat l’amo dels vedells i no l’amo del camp’ (Zmmur).
-Ha vingut a cal bover a demanar palla.
-És enmig de les vaques del seu ramat que el toro bramula.
-És en el seu lloc escaient on les persones es troben bé.
-L’ovella que surt del ramat se la menja el xacal.
-La sense pastor se la menja el xacal, se la menja.
-Cada ovella penja per la seva pròpia pota.
-Diuen els tuaregs: « Els animals immolats pengen de la seva pròpia pota ».
-Que és de broma, això, ovella?.
-Al marrà no li fan nosa les seves banyes.
-La teva cabra està acostumada als pèsols.
-La teva cabra està acostumada a les faves.
-Ell ha degollat un gos i tu l’has escorxat
-Si ell degolla un gos, tu l’escorxaràs?
-No és capaç de degollar ni d’aguantar la sang.
-L’ha escorxat fins al coll i l’ha abandonat.
-Riu amb el riure d’un cap de bèstia rostit.
-El xacal no es domestica.
-És amb dues potes que el xacal sosté la seva presa.
-Li va dir el xacal: Són les experiències que han passat damunt meu allò que m’ha espavilat.
-El xacal no explica més que les coses que li han passat.
-Va dir-li el xacal: « Aquella per la qual m’he esforçat és com si me l’hagués menjat ».
-Té por el xacal i té por l’ovella.
-El retret que corresponia al xacal ha recaigut sobre el pastor.
-Un poal foradat no poa.
-Ha vist l’herba i ha oblidat la clota
-És a poc a poc que la cama puja el cingles, mentre que les presses no hi pugen.
-El vell ha superat la costera i, al jove, la costera l’ha superat
-Fa pujar l’aigua per la costera.
-És capaç de menjar-se un tall de carn fins i tot a la boca d’un gos.
-Qui vulgui pegar a un gos, que miri a qui pertany.
-Si el gos s’hagués posar a llaurar, no menjaria segó.
-Esmenta el gos i agafa la pedra.
-Pega al gos i que la núvia es desperti.
-Una sola vegada fa riure la gossa: quan la tonen.
-El quisso sap si ha passat per la cuina.
-La casa en què no hi ha gossos l’ataquen els gossos.
-Acorrala un gat contra la paret i esdevé un lleó.
-Acorrala el gat contra un racó i esdevé un lleó.
-És el que hi ha dins del cap del gat allò que fa que remeni la cua.
-ɣaylli illan ɣ ugayyu n umucc ad ismussun timɣilt-nns (Actukn)
-El gat ho ha intentat de totes les maneres i, quan s’adona que no la pot haver [la carn], diu que put.
-El primer dia, que mori el gat.
-El gat socarrat no deixa dubtes.
-Ha anat a repartir la palla als rucs.
-Pega al ruc per la palla, que oblidarà la civada.
-El teu ruc està acostumat a la civada.
-Palla i repòs millor que civada i pena.
-Va dir-li el ruc “en el nom de Déu, el clement i misericordiós!”, des del farratge del matí.
-El seu ruc no se la beu [l’aigua] més que quan és tèrbola.
-Li va dir la somera: « Des que sóc mare, ja no he begut mai més aigua pura ».
-Les teves guitzes són bones, mestressa somera.
-Només el ruc beu per segona vegada a la mateixa font.
-Els fems no tornen al ruc.
-No se li posa el farcell a l’orelluda.
-Qui ha dit la veritat que lligui el ruc.
-Se li ha ficat el fil a l’albarda
-No sap per on s’ha ficat el fil a l’albarda.
-Pica a l’albarda i el ruc entendrà.
-Hi ha un forat al morral.
-Com la cua del gall: d’on ve el vent, l’envia cap allà.
-Val més una gallina que cova que una que pon.
-La gallina no trenca el seus ous.
-l’ou ja és calent a dintre seu
-El meu gra de blat i prou.
-Els pollastres que han d’anar al mercat són lligats la nit anterior.
-No hi ha corda i no hi ha pollastre.
-Pollastre entre cases no va enlloc.
-Dels ous als pollastres i dels pollastres als bous.
-Ha fugit del lleó i l’ha devorat la lleona.
-Qui gosaria dir-li al lleó: « Et put l’alè ».
-L’home és com el lleó: la seva terra és allà per on passa. Els grups nòmades fan seus tots els països on van.
-Si belés, se n’aniria amb les gaseles.
-Sigues una hiena i menja’m.
-Val més una hiena que una mala sogra.
-Si l’ocell vol anar a la figuera, ha de passar pel magraner.
-Que Déu ens faci baixar un colom blanc!.
-A qui ha picat una serp, l’espanta una corda.
-No s’arrossega sobre el seu ventre més que la serp.
-Serp, corda, cigró... lladre.
-Les granotes han parit serps.
-El varà no habita mai en l’emplaçament de la serp.
-Un escorpí damunt del teu cap, [lladre] de la vaca!.
-És la pròpia progenitura qui devora l’escorpí.
-Li ha fet com fa la progenitura de l’escorpí amb ell.
-Se cenyeix amb una serp i s’aflibla amb escorpins
-El gripau s’ha convertit en un depredador per a la serp.
-Què t’ha portat, llimac, pel lloc per on passen els dromedaris?.
-Picoteja cucs amb una espina.
-Li va dir el ratolí: « fes-los nombrosos [els caus], oh Déu, perquè pugui estar sa i estalvi ».
-Quan Déu vol colpir la formiga, li dóna ales.
-Quan Déu vulgui que la formiga mori, li donarà ales.
-Quan Déu vol matar la formiga, li dóna ales.
-Les formigues han portat un munt de cereals.
-La mosca de la teva mosca no vol separar-se de la meva ferida.
-Ja no sabem què és la mosca i què és la wohlfartia.
-En boca tancada no entren mosques.
-No hi ha blanc en les puces.
-L’ha comès la puça i és pres el poll.
-El teu poll no resta allà on hi ha escalfor.
-No ha trobat qui li esplugui els seus [polls].
-Emporta-te-la a ella també!.
-Val més una casa amb homes que una casa amb terres de conreu.
-És aquest és el fruit que li ha donat el seu camp’ (literalment ‘És aixó el que ha parit el seu camp’).
-Una casa sense una dona gran és com un hort sense mur.
-Són els bous del Dads els qui llauren la terra del Dads.
-El bou les ha llaurades per a mi i el ruc se les ha menjades.
-La parella de bous està malalta i cauteritzen el jornaler.
-El bou està malalt i cauteritzen el ruc.
-Millor trencat que doblegat, millor la mort que el jou.
-Diu el rec « he portat la figa » i diu la figa « el rec m’ha portat ».
-la figa diu « m’hi ha portat l’aigua » i l’aigua diu « hi he portat la figa ».
-El mur ha caigut sobre la seva pròpia ombra.
-És el riu silenciós el que s’ho emporta tot.
-És el riu silenciós el que s’ho menja tot.
-Malfia’t d’un riu silenciós.
-Quan el riu té una crescuda, no coneix l’hort del marabut.
-Si no hi ha hagut crescuda, hi ha hagut secada.
-És gota a gota que es desborda el riu.
-Li va dir el març: « Si sóc bo, vet aquí que tota la resta de l’any serà bona; que no sóc bo, aleshores la resta de l’any ja no serà bona »
-Qui té por de la font acabarà al riu.
-L’arrenca i el planta.
-És de petita que la canya pren dretura
-Ha perdut l’aixada i el camp’ (literalment ‘ha fet que l’aixada segueixi el camp’).
-El que ha reportat l’aixada s’ho emporta l’aigua.
-S’ha trencat l’arada i estan examinant la boca de la vaca.
-Ha caminat al pas del qui porta la rella.
-Ha entomat la falç amb la pell.
-Els ocells s’han menjat les llavors i ell ha batut la palla.
-Les messes precedeixen les noces.
-Cistella, és ordi que t’embellia. Qui et voldrà ara que ja s’ha arreplegat la collita?.
-A l’era d’Âbbu és on vols trobar grans de blat, tórtora!.
-Els nens són com el blat: és al fang que creixen.
-« Què més? » « Hi ha una pedra al blat ».
-És amb civada que el cavall galopa.
-Un fragment del molí no mol.
-Mol fora de l’estora de pell.
-No et fiquis entre la pedra plana i la pedra rodona.
-Cada branca segueix el tronc de son pare.
-Són els borrons el que afebleix l’arbre.
-Qui fa arrels no tem el remolí.
-Vet aquí que això és l’ombra de la tarda!.
-És a causa de la seva progenitura que els ametllers són batollats.
-Qui no ha menjat albercocs dorm a l’ombra de l’albercoquer.
-Són els seus propis borrons allò que afebleix la palmera. Els infants són la causa de l’esllanguiment dels pares.
-La palmera no veu la seva pròpia torsió.
-Ha caigut de la palmera al pou.
-És com una palmera, que fa una ombra allargada.
-Li donem temps al cor de la palmera fins que sigui un monyó.
-Els nens són els dàtils del cor.
-Com si el de Dra no hagués vist mai dàtils.
-No creguis en el raïm fins que no sigui madur
-És una de sola l’olor que fa l’all.
-Excuses del de la ceba!.
-A l’hivern només els naps surten del seu indret.
-Al mercat d’avui ni he comprat ni he venut.
-Ha pagat les faves i les fulles.
-Cadascú acabarà pagant el que ha comprat.
-El pare ha anat al mercat i la mare li porta noves.
-La caminada del boig al mercat.
-La grandària dels peixos d’un estany és proporcional a la dimensió de l’estany.
-Un sol peix empudega el sac.
-És al seu estanyol que juga el peix.
-Ha vist els peixos i s’ha oblidat de l’Sliman.
-Una sola abella no fa mel.
-És l’abella qui és negra i l’aufrany qui és blanc.
-l’amargor del meu país, i no la mel del país dels altres
-Li va dir el freixe a la destral: « Destral, em fas mal, tingues pietat de mi! ». Li va dir la destral: « Germana, no puc fer-hi res, el mànec ve de tu! ».
-No hi ha més que un sol sobre la terra.
-Subestimes el lloc que abandones i el lloc on vas et subestima.
-On vas, riu? Vaig a Ilktawn.
-El seu riu no em pica el turmell.
-Els qui tenen aigua tenen pau.
-Ha fugit de la gota i ha anat a parar a l’estanyol
-Ha fugit de les brases per a caure en el foc.
-Qui en posseeix a la muntanya no tem la plana.
-Exterior, entra a escalfar-te!.
-Cerca les arrels de la boira
-Cerca les arrels de la boira.
-La neu cau a la muntanya i la seva agror rau a les planes.
-la grandària de la pedra, el que té el seu cop
-Al que opina no li piquen les espines.
-L’alfàbrega no diu « faig bona olor ».
-Qui vol gínjols suporta les punxades de les espines.
-Encara no ha sortit del ginjoler i ja vol arreplegar gínjols.
-Diu el ginjoler: « Vindran els dies de pas ».
-En el baladre fins i tot hi ha bellesa.
-Qui vulgui el paradís, que s’empassi quitrà i baladre.
-Encara que la cúscuta s’enfili fins a dalt de l’arbre, no serà mai un arbre.
-Que creixi i es farà palès si és guixa o favó.
-Sóc jo qui coneix els garrofers de la meva terra.
-Una flor ha crescut d’una bonyiga.
-És curt de gambals qui pensa en flors que no són seves.
-L’ha rostit amb el seu propi greix.
-Els gossos no mengen en el mateix plat.
-Em pensava que els genolls portaven la panxa i resulta que és la panxa qui porta els genolls.
-Són bons per a la set encara que siguin amargs.
-El xerigot és a la manteguera i a fora Déu neguiteja les mosques.
-És per dins que es gasta la manteguera.
-Si està greixada amb mantega, no es pot dissimular encara que estigui a les fosques.
-El cuscús és abans que la pregària.
-Qui enraona amb una persona assenyada és com qui es menja un cuscús saborós.
-Cada olla conté la seva cuscussera.
-És impossible que una fava se li maceri a la boca.
-Déu no dóna faves més que a l’esdendegat.
-Déu dóna faves a qui no té dents.
-Una sola fava no fa un guisat.
-Un s’ha menjat les faves i un altre en té la panxa plena.
-Li va dir la fava: « No és el meu germà aquell amb què em coc a l’olla sinó aquell amb què he crescut a la tavella i del qual després m’he separat ».
-La sopa en companyia de qui estimem i estoro un teixit aspre.
-Qui retindrà el vell fins que la sopa es refredi?’ (Actukn).
-Passa l’aigua pel sedàs i enfarcella el vent.
-La presumpció no acompanya la llepada de farina.
-Un te ben infusionat val més que un cavall ben ferrat.
-Qui vulgui menjar bagrir, que trenqui els ous.
-Estàs cercant l’os en les despulles.
-Deixa la discussió fins a la cuina.
-Un estri lleig no s’espatlla.
-Se li ha quedat aturat el culler en les farinetes.
-La gerra ha trobat el seu tap.
-Si l’odre no està foradat, l’aigua no vessa.
-L’odre no està foradat i l’aigua no vessa.
-Val més que es trenqui la teva llar que no pas que es trenqui la teva paraula.
-Al foc no li resta finalment més que cendra.
-El llegat del foc és la cendra.
-Llança amb el tió, que el fum hi acompanyarà.
-Si no t’han vist, Âbbu, fes-los fum.
-Si la poadora n’hagués trobat, hi hauria poat mantega.
-El que hi ha al cap no ho renta l’aigua.
-Se li ha perdut el cap del fil.
-Per on ha passat l’agulla, passa el fil.
-Amb què filo el seu fus, veïna?.
-És la roba que portes a dins la que et consumeix.
-No et consumeix més que la roba que portes a dins.
-El barnús no fa el mestre alcorànic.
-És en calent que és picat el ferro.
-És pel sol que el ferrer va matar el seu fill.
-Mentre el ferrer pica, el fill aprèn
-El ferrer no ha posseït mai una espasa.
-Qui resta a cal ferrer vet aquí que el toquen les espurnes.
-Qui entra a la forja necessàriament s’embrutarà de sutge.
-L’espasa és de la mateixa dimensió que la beina.
-Ha fet que l’espasa s’ajusti a la beina’, és a dir que ha arreglat els comptes amb algú.
-No hi caben dues a la mateixa beina
-Les noces conviden tothom.
-La seva mare està convidada a les noces.
-No hi ha pare del món.
-La tria no es fa un dia de festa.
-Qui t’afalagarà, núvia, si no t’afalaga la teva mare?.
-Els acompanyants han precedit la núvia a l’estora
-Val més la separació que una mala dona.
-Val més la separació que una mala unió.
-Abans que un mal marit, val més no casar-se.
-No ets fàcil [d’acontentar] encara que t’hi hagi emmenat el riu!.
-Dona o foc, val més foc.
-Porta el plat fins a la porta de la casa del sogre i trenca’l. Cal no rebaixar-se, especialment davant dels sogres.
-És veritat el que t’ha dit la meva germana Âixa.
-És el convidat el preferit de la dona.
-Són els ulls del convidat el que ha cuit el sopar.
-Toca un pandero sense membrana.
-No ens recordem de les gloses fins que no s’acaba l’ahidus.
-Algú toca el pandero i tu li segueixes el ritme.
-El qui ha cantat la seva cobla deposa el pandero.
-L’aede del poble no diverteix.
-Una paraula agradosa pot fracturar un penyal.
-La tomba no té ombra.
-Si és viu, no ha mort.
-Com més vivim, més veiem.
-Un dia bo, una dia dolent i la gent va fent camí.
-És el peuet de l’orfe allò que ha esquinçat l’estora.
-No aconsellis l’orfe que plori.
-No aconsellis l’orfe de plorar.
-Qui no té què donar a l’orfe, només cal que l’amanyagui al cap.
-L’orfe plora i Déu li afegeix (més desgràcies).
-L’orfe plora i Déu l’aclapara.
-El tinyós desitjaria que tothom tingués la tinya.
-Allà on peguis al tinyós, sagna.
-Plora amb les llàgrimes de l’ogressa que es va menjar els seus fills.
-Només hi faltava ell entre els acompanyants de l’ogressa.
-He sentit una olor que no em resulta familiar.
-L’ogre no entra més que a cal qui li obre.
-Com més cridem socors, més imminents són els àrabs.
-Un sol àrab omple el mercat.
-He convidat un àrab i s’ho ha menjat tot.
-L’àrab no el parlo pas, i l’ocell de la cua gran no el prenc pas.
-Tot germina excepte un cap negre.
-No importa [el preu] d’una llesca de pa si serveix per a trobar la boca d’un àrab.
-Ḥddu, hom ha portat botí i tu vas i ens portes en Mulay Smaɛil.
-Com si haguessis posat alquena a un negre.
-M’ha pegat un “romà” i l’he denunciat al seu germà.
-Empetiteix el teu cap a fi que s’engrandeixi el teu cor.
-Mira la seva cara i beu-te el seu xerigot.
-Només la malaltia colpeix a la cara.
-El qui balla no amaga la cara.
-Qui entra a l’ahidus no es cobreix la cara
-Qui balla no dissimula la barba.
-La pujada per la cara d’un amic és una baixada.
-La mà fa que els dits vagin junts.
-Una sola mà no aplaudeix.
-Una sola mà no aplaudeix.
-És aquesta mà la que renta l’altra.
-Vet aquí que és en els cors on hi ha la vàlua, mentre que les dents es riuen dels que volen i dels que no.
-Un cor manllevat no pot lluitar.
-Un cor blanc és millor que un mal marabut.
-Ai del qui no es pot valdre per si mateix’ (literalment ‘ai del sense genoll!’).
-És entre el panxell i la cuixa que hi ha l’aliment de l’home.
-Seure no enceta els genolls.
-Fins i tot els budells es barallen dins el ventre.
-« On vas, peu? ». Li va dir: « A la recerca de les meves arrels ».
-Ai del qui no té força a les cuixes!.
-Val més una cuixa trencada que una paraula trencada.
-Seure asseca la boca.
-La boca és de foc i els genolls són de pasta.
-Ai llengua, que ets feta de carn, per què t’has convertit en espines?.
-El qui té llengua es fa seu tothom.
-Només la brutícia es fica entre la carn i l’ungla.
-Allò que l’ull no veu, el cor ho passa per alt.
-El borni no es fica a la palla.
-L’ull no plora si no és per algú de profit.
-Si vols el moll, has de trencar l’os.
-Ha afegit saliva al cul.
-Val més algú que coneixes que no pas algú que no coneixes.
-Una persona intel·ligent espera el bé en el futur.
-Els avantpassats no han deixat als contemporanis res a dir
-Els avantpassats no han deixat res que hagin de tornar a començar els contemporanis.
-El fill del silenci és la paraula.
-El que ha rondinat es pensa que no ha parlat.
-Fes el que vulguis fer, que la societat s’encarregarà d’explicar.
-No hi ha ningú a qui li basti el seu coneixement.
-Un llarg silenci no vol dir oblit.
-Val més perdonar que matar de rancúnia.
-Tot el que conservis et servirà llevat de l’odi.
-Ara és d’hora de demà.
-El cuscús crema i el marabut té pressa.
-Si Déu aprovés els precs dels gossos, els faria un pluja d’ossos.

parallel/proverbs/proverbs2.cat-zgh.zgh

@@ -1,375 +0,0 @@
-ⴷⴰ ⵜⵙⵔⵓⵙⵜ ⴰⵖⵔⵓⵛ, ⴰⵔⵉⵏ-ⵜ-ⵉⴷ ⵥⴰⵔⴽ
-ⵎⴰⵢ ⵉⴱⴹⴰⵏ ⴰⴷⵔⵖⴰⵍ ⴷ ⵓⵖⵔⵓⵛ-ⵏⵏⵙ?
-ⵉⵏⴽⵔ-ⴰⵙ-ⴷ ⵓⵍⴷⵊⵉⴳ-ⵏⵏⵙ ⴳ ⵢⵉⵖⴼ ⵏ ⵜⵖⵔⵓⵛⵜ
-ⵓⵔ ⵉⵙⵙⵉⵏ ⵎⴰⵢⴷ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⴳ ⵓⵅⵔⵉⴹ ⵖⴰⵙ ⵡⴰⴷⴷⴰⵖ ⵉⵙ ⵉⵜⵜⵓⵜⵏ
-ⵜⴰⵎⵛⵉⵜ ⴾⵔⴾ ⵡⴰ ⵙⴻⵔⵙ ⵉⵜⴾⵡⴰⵜⵗⵏ ⴰ ⵉⵙⵙⴰⵏⴻⵏ ⴰⵡⴰ ⵜⵗⵜ-ⵉⵀⵗⵏ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵜⵎⵓⵏⵏ ⵙⵉⵏ ⵉⵎⵏⴷⴰⵔ ⴳ ⵓⴽⴰⴱⴰⵔ
-ⴰⵙⵉⴽⴻⵍ ⵡⴰ ⵗⵣⵣⴰⵔⵗⵏ ⵉⵏⵛⴰ ⵜⴰⵢⴻⵜⵜⴾ
-ⵜⴰⵥⵥⴾⴷ ⵜⴰⵖⵉⵎⵉⵜ, ⵜⴻⵍⴰ ⵜⴾⴽⵍⴾ ⵗⵍⵎⵗⵖⵏⴰ
-ⵓⵏⵏⴰ ⵉⴽⴽⴰⵏ ⴰⴱⵔⵉⴷ ⵉⵙⵓⵍ ⴰⵔ ⵏⵏ-ⵉⴳⵓⵍⵓ
-ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵎⴰⵏⵏ ⴷ ⵓⴱⵔⵉⴷ ⵉⵙⵓⵍ ⵉⴳⵓⵍⴰ-ⵏⵏ ⴰⵎⴰⵏ
-ⴱⵓ ⵢⵉⵡⵏ ⵓⴱⵔⵉⴷ, ⵉⵜⵜⵇⵇⵏ-ⴰⵙ-ⵜ ⵔⴱⴱⵉ
-ⴰⴽⵍ ⴰⴽⴰⵍ ⵓⵔ ⵜⴰ ⴽ-ⵢⵓⴽⵉⵍ
-ⵉⵙⵍⵍⴰ ⵉ ⵜⵏⵣⵣⴰⵢⵜ, ⵉⵏⴽⵔ ⴰⵎⵎⴰⵙ ⵏ ⵢⵉⴹ
-ⴷⴰ ⵜⴹⴼⴼⵓⵔⵜ ⴰⵙⵖⵓⵏ ⴰⵔ ⵜⴰⴳⵓⵙⵜ
-ⴰⴳⴰⵜⵓ ⵢⵓⵙⵙⴰⵏ ⵉⵇⵇⵏ-ⵜ-ⵉⵏⵏ ⴰⵢ ⵉⴱⴱⵉ
-ⵉⴳ ⵜⵔⵉⵜ ⴰⴷ ⵓⵔ ⵉⴼⵔⵖ ⵓⴳⴰⵜⵓ-ⵏⵏⴽ, ⵜⵀⵢⵢⴰⵜ-ⵜ ⴳ ⵉⵜⵔⴰⵏ
-ⵓⵏⵏⴰ ⵏⵏ-ⵜⵇⵇⵏ ⵜⵉⵣⵉ ⵉⵏⵣⵉ-ⵜⵜ
-ⴽⴽⴰⵏ-ⴷ ⴰⴽⴽⵯ ⵉⵖⵊⴷⵏ ⴰⴼⵔⵔⴳⴰⵏ, ⴰⵎⵅⵉⴱ ⵉⴳⴳⵔ ⵥⴰⵔⵙ
-ⵜⴰⴽⵙⵓⵎⵜ ⵙ ⵜⴽⵙⵓⵎⵜ ⴰ ⵙ ⵉⴽⵛⵛⵎ ⵓⵍⵖⵎ ⵜⴰⴳⴷⵓⵔⵜ
-ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵇⵇⵍ ⵙ ⵡⴰⵏⴹⵓⴹⵏ ⵏ ⵓⵍⵖⵎ ⴰⴷ ⴹⵔⵏ
-ⵅⴷⵉⵍ ⴱⵓⵄⵄⵓ, ⵖⵔⴰⴷ ⴽⵉⴽⴽⵉ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⴽⵙⵉⵡ ⵓⵍⵖⵎ ⵖⴰⵙ ⵜⴰⵄⵔⵓⵔⵜ ⵏ ⵓⵎⴷⴷⴰⴽⴽⵯⵍ-ⵏⵏⵙ
-ⵎⵎⵓⵜⵏ ⵉⵍⵖⵎⴰⵏ, ⵣⵔⵉⵏ-ⴰⵖ-ⴷ ⵜⵉⵔⴼⴰⴹⵉⵏ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⵙⵔⵄⴰⴱ ⵖⴰⵙ ⴰⵍⵖⵎ ⵉⴳ ⵢⵓⵍⵉ ⴰⴳⴰⴷⵉⵔ. ⵉⵎⵎⴰ ⵎⵓⵛⵛ ⵀⴰ-ⵜ ⴰⴱⵔⵉⴷ-ⵏⵏⵙ ⴰⵢⵏⵏⴰⵖ
-ⵡⴰⵏⵏⴰ ⵉⵏⵉⵏ ⴰⵍⵖⵎ ⵓⵔ ⵉⴽⵙⵓⴹ ⵉⴹⴰⵏ
-ⵉⵏⴰⵢ ⴾⵔⴾ ⵉⵍⵡⴰⵢⵗⵏ
-ⵜⵆⵍⵎⴾⵏ ⴰ ⵙ ⵗⵎⴾⵀⵗⵖⵏⵗⵜ ⵜⴰⵢⴻⵜⵜⴾ ⵎⴰ ⵜⵗⵜ-ⵆⵀⵗⵖⵗⵏ?
-ⵓⵔ ⵅⴰ ⵉⵜⵜⵓⵏⵇⵇⴰⵔ ⵅⴰⵙ ⵜⴰⵔⵉⴽⵜ ⵉⵄⵣⵣⵉⵏ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵜⴼⵥⵥⴰⵏ ⵉⵢⵙⴰⵏ ⵖⴰⵙ ⴰⵍⴳⴰⵎⵓ ⵜⵏ-ⵉⵜⵛⴰⵏ
-ⵇⵇⵍ ⵉ ⵜⴳⵎⴰⵔⵜ, ⵜⵙⵖⵜ ⵉⵍⵍⵉⵙ
-ⴱⵓ ⵓⵙⵔⴷⵓⵏ ⵉⵄⵙⵙⴰ, ⴱⵓ ⵓⵖⵢⵓⵍ ⵉⴳⵏ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵏⴽⴰⵕ ⴰⵚⵍ-ⵏⵏⵙ ⵖⴰⵙ ⴰⵙⵔⴷⵓⵏ
-ⴰⴷ ⵏⵔⴰⵔ ⵙ ⵜⵙⵔⴷⵓⵏⵜ
-ⵜⵉⴼⵓⵏⴰⵙⵉⵏ ⴷⴰ ⵜⵏ-ⴽⵔⵔⴼⵏ ⵎⴷⴷⵏ ⵙ ⵓⴹⴰⵔ, ⵏⴽⴽⵯⵏⵉ ⵙ ⵢⵉⵍⵙ
-ⴱⴰⴱ ⵏ ⵜⴼⵓⵏⴰⵙⵜ ⴰⵢ ⵉⵜⵜⵉⵍⵉⵏ ⵙ ⵉⵙⴽⴰⵡⵏ
-ⵓⵔ ⴷⵊⵉⵏ ⵉⵍⵉ ⵉⵙⴽⴰⵡⵏ
-ⵜⵏⵏⴰ ⵉⵥⵥⴳⵏ ⵜⴼⵜⵓ
-ⵜⴰⴼⵓⵏⴰⵙⵜ ⵜⴰⵔ ⵜⴰⴳⵯⵊⵊⵉⵎⵜ, ⴷⴰ ⵢⴰⵙ-ⵉⴽⴽⴰⵜ ⵔⴱⴱⵉ ⵉⵣⴰⵏ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵍⵍⵖ ⵓⴷⵎ-ⵏⵏⵙ ⵖⴰⵙ ⴰⵣⴳⵔ
-ⵎⴽ ⵉ-ⵉⵔⴰ ⴱⵏⵜⴰⵔⴼⴰ, ⵓⵜⵏ ⵎⴷⴷⵏ ⵜⴰⵔⴼⴰ. ⵓⵔ ⵉ-ⵉⵔⵉ ⴱⵏⵜⴰⵔⴼⴰ, ⵓⵜⵖ ⵏⴽⴽⵉⵏ ⵜⴰⵔⴼⴰ
-ⵉⵃⵔⵇ ⴱⴰⴱ ⵏ ⵉⴳⵏⴷⵓⵣⵏ, ⵓⵔ ⵉⵃⵔⵉⵇ ⴱⴰⴱ ⵏ ⵢⵉⴳⵔ
-ⵢⵓⵙⴰ-ⴷ ⵖⵔ ⵜⴰⴷⴷⴰⵔⵜ ⵏ ⵉⴼⵓⵏⴰⵙⵏ ⴰⴷ ⵉⵜⵜⵔ ⵍⵓⵎ
-ⴰⵡⴷⴾⵙ ⵡⵗⵔ ⵉⵏⴻⵊⵊⵓ ⴰⵔ ⴷⵗⵖ ⵎⴰⵜⵜⴾⵙ
-ⴰⵡⴷⴾⵙ ⵡⵗⵔ ⵉⵏⴻⵊⵊⵓ ⴰⵔ ⴷⵗⵖ ⵎⴰⵜⵜⴾⵙ
-ⵜⵉⵖⵙⵉ ⵉⴼⴼⵖⵏ ⵜⴰⵡⵔⵓⵜ ⵉⵜⵛⴰ-ⵜⵜ ⵡⵓⵛⵛⵏ
-ⵜⴰⵔ ⴰⵎⴽⵙⴰ ⵉⵜⵛⴰ-ⵜⵜ ⵡⵓⵛⵛⵏ, ⵉⵜⵛⴰ-ⵜⵜ
-ⴽⵓ ⵜⵉⵖⵙⵉ ⵜⴰⴳⵍ ⵙ ⵓⴹⴰⵔ-ⵏⵏⵙ
-ⴻⵏⵏⵗⵏ ⵉⵎⴰⵊⴻⵖⵗⵏ: « ⵜⵛⵉ ⵜⴻⴳⵣⴰⵎⵗ ⵜⴰⵍⴻⴽ ⴻⵙ ⵜⴻⵊⴻⵜ-ⵏⴾⵜ »
-ⵜⵉⵀⴹⴹⴰⵔⵉⵏ ⴰⵢⴷⴷⵖ ⵢⴰⴷ, ⴰ ⵜⵉⵍⵉ?
-ⵉⵣⵉⵎⵎⵔ ⵓⵔ ⴰⵔ ⵜ-ⵙⵙⵉⵡⵉⵣⵏ ⵡⴰⵙⴽⵉⵡⵏ-ⵏⵏⵙ
-ⵜⵏⵏⵎⵢⴰⵔ ⵜⴰⵖⴰⴷⵜ-ⵏⵏⴽ ⵜⵉⴱⴰⵡⵛⵉⵏ
-ⵜⵡⴰⵍⴼ ⵜⴰⵖⴰⴷⵜ-ⵏⵏⴽ ⵉⴱⴰⵡⵏ
-ⵉⵖⵔⵙ ⵉ ⵉⴳⴷⵉ, ⵜⵓⵣⵓⵜ-ⵜ
-ⵉⵙ ⴷ ⵎⴽ ⵉⵖⵔⵙ ⵉ ⵡⵉⴷⵉ,ⵜⴰⵣⵓⴹ-ⵜ?
-ⵓⵔ ⵉⵖⵉⵢ ⴰⴷ ⵉⵖⵔⵙ ⵓⵍⴰ ⵉⵟⵟⴼ ⵉⴷⴰⵎⵎⵏ
-ⵢⴰⵣⵓ-ⵜⵜ ⴰⵔ ⴰⴳⵔⴹ, ⵉⵣⵔⵉ-ⵜⵜ
-ⴰⵔ ⵉⴹⵙⵙⴰ ⵜⴰⴹⵙⴰ ⵏ ⵡⵓⵅⵙⴰⵙ ⵉⵣⵍⴼⵏ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⴳⵔⵔⴷ ⵡⵓⵛ��ⵏ
-ⵙⵉⵏ ⵉⴹⴰⵔⵏ ⴰ ⵙ ⵜⵜ-ⵉⵜⵜⵟⵟⴼ ⵡⵓⵛⵛⵏ
-ⵉⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵡⵓⵛⵛⵏ:« ⵜⵏⵏⴰ ⵖⵉⴳⵉ ⵉⴽⴽⴰⵏ ⴰⴷ ⵉⵛⵛⵡⵓⵏ »
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵉⵏⵉ ⵡⵓⵛⵛⵏ ⵖⴰⵙ ⵜⵉⵏⵏⴰ ⵢⴰⵙ-ⵉⵊⵕⴰⵏ
-ⵉⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵡⵓⵛⵛⵏ:«ⵜⵏⵏⴰ ⵎⵉ ⵙⵙⵡⵉⵖ ⵉⵎⴰⵏ ⵣⵓⵏ ⵜⵜ-ⵜⵛⵉⵖ»
-ⵉⴳⴳⵯⴷ ⵡⵓⵛⵛⵏ, ⵜⴳⴳⵯⴷ ⵜⵉⵍⵉ
-ⵟⵟⵍⵎ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⵖⴼ ⵡⵓⵛⵛⵏ, ⵢⵓⵖⴰⵍ-ⴷ ⵖⴼ ⵓⵎⴽⵙⴰ
-ⴰⴳⴰ ⵉⴳⵯⴱⴰⵏ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴰⴳⵎ
-ⵢⴰⵏⵏⴰⵢ ⵜⵓⴳⴰ, ⵉⵜⵜⵓ ⴰⵃⴱⵓⵛ
-ⵍⵃⵉⵍ ⵙ ⵍⵃⵉⵍ ⴰ ⵙ ⵉⵜⵜⴰⵍⵉ ⵓⴹⴰⵔ ⵉⵖⵓⵍⵉⴷⵏ, ⵉⵎⵎⴰ ⵣⵣⵔⴱⴰⵏ ⵓⵔ ⵜⵏ-ⵓⵍⵉⵢⵏ
-ⴰⵡⵙⵙⴰⵔ ⵉⵔⵏⴰ ⴰⵙⴰⵡⵏ, ⴰⵎⵥⵥⴰⵏ ⵉⵔⵏⴰ-ⵜ ⵓⵙⴰⵡⵏ
-ⵉⵙⵙⵏⴽⵙ ⴰⵎⴰⵏ ⵉ ⵓⵙⴰⵡⵏ
-ⵎⵇⵇⴰⵔ ⵜ-ⴷ-ⵉⵜⵛⴰ ⴳ ⵢⵉⵎⵉ ⵏ ⵉⴳⴷⵉ ⵜⴰⴽⵙⵓⵎⵜ
-ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵔⴰⵏ ⴰⴷ ⵉⵡⵜ ⵉⴳⴷⵉ, ⵉⵙⴽⵙⵓ ⵎⴰ ⴰⴷ ⵜ-ⵉⵍⴰⵏ
-ⵎⵔ ⴷⴰ ⵉⴽⵔⵔⵣ ⵉⴳⴷⵉ, ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰ ⵉⵍⴰⵎⵎⵏ
-ⴱⴷⵔ ⵉⴳⴷⵉ, ⵜⴰⵙⵉⵜ ⵜⴰⴳⴳⵓⵏⵜ
-ⵓⵜ ⵉⴳⴷⵉ, ⵜⴰⴽⵉ-ⴷ ⵜⵙⵍⵉⵜ
-ⵢⴰⵜ ⵜⴽⵍⵉⵜ ⴰⴷ ⵜⵙⴹⵙⴰ ⵜⴰⵢⴷⵉⵜ: ⵉⵖ ⵜⵍⴰⵙ
-ⵉⵙⵙⵏ ⵉⴽⵣⵉⵏ ⵉⴳ ⴷ-ⵉⴽⴽⴰ ⴰⵏⵡⴰⵍ
-ⵜⴰⴷⴷⴰⵔⵜ ⴷⵉ ⵓⵔ ⵍⵍⵉⵏ ⵢⵉⵟⴰⵏ ⵛⵛⵉⵏ-ⵜ ⵉⵏⵏⵖⵏⵉ
-ⵊⵊⵉⵊⵉ ⵎⵓⵛⵛ ⵉ ⵓⴳⴰⴷⵉⵔ, ⵉⴳ ⵉⵣⵎ
-ⵙⵙⵏⴽⵙ ⵎⵓⵛⵛ ⵉ ⵜⵖⵎⵔⵜ, ⵉⴳ ⵉⵣⵎ
-ⴰⵢⵏⵏⴰ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⴳ ⵢⵉⵖⴼ ⵏ ⵎⵓⵛⵛ ⴰⵢ ⵉⵙⵎⵛⵜⴰⴳⵏ ⵜⴰⴳⵯⵊⵊⵉⵎⵜ-ⵏⵏⵙ
-ⵖⴰⵢⵍⵍⵉ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⵖ ⵓⴳⴰⵢⵢⵓ ⵏ ⵓⵎⵓⵛⵛ ⴰⴷ ⵉⵙⵎⵓⵙⵙⵓⵏ ⵜⵉⵎⵖⵉⵍⵜ-ⵏⵏⵙ
-ⴰⵔ ⵉⵜⵜⵉⵏⵉⴳ ⵎⵓⵛⵛ ⴰⵍⵍⵉⴳ ⵜⵜ-ⵏⵏ ⵓⵔ ⵉⴳⵓⵍⴰ ⵉⵏⵏⴰ-ⴰⴽ ⵜⵋⵋⴰ
-ⴰⵙⵙ ⴰⵎⵣⵡⴰⵔⵓ, ⴰⴷ  ⵉⵜⵜⵎⵜⴰⵜ ⵎⵓⵛⵛ
-ⵓⵔ ⵏⵏ-ⵢⵓⴷⵊⵉ ⵎⵓⵛⵛ ⵉⵣⵍⴼⵏ ⵉⵏⵖⵎⵉⵙⵏ
-ⵉⴷⴷⴰ ⴷⴰ ⵉⴱⵟⵟⵓ ⴰⵍⵉⵎ ⵉ ⵉⵖⵢⴰⵍ
-ⵓⵜ ⴰⵖⵢⵓⵍ ⵅⴼ ⵡⴰⵍⵉⵎ, ⴰⵢ ⵉⵜⵜⵓ ⵜⵉⵎⵥⵉⵏ
-ⵉⵏⵏⵎⵢⴰⵔ ⵓⵖⵢⵓⵍ-ⵏⵏⴽ ⵜⵉⵎⵥⵉⵏ
-ⵍⵓⵎ ⴷ ⵔⵔⴰⵃⵜ ⵓⵍⴰ ⵜⵉⵎⵥⵉⵏ ⴷ ⵍⴼⴹⴰⵃⵜ
-ⵉⵏⵏⴰ-ⴰⵙ ⵓⵖⵢⵓⵍ: “ⴱⵉⵙⵎⵉⵍⵍⴰⵀⵉ ⵔⵔⴰⵃⵎⴰⵏⵉ ⵔⵔⴰⵃⵉⵎ!” ⵣⵉ ⵍⵄⵔⴼ ⵏ ⵚⵚⴱⴰⵃ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵏ-ⵉⵙⵙⴰ ⵓⵖⵢⵓⵍ-ⵏⵏⵙ ⵖⴰⵙ ⵉⴳ ⵔⴽⵉⵥⵏ
-ⵜⵏⵏⴰ-ⴰⵙ ⵜⵖⵢⵓⵍⵜ: « ⵙⴳ ⵎⴰⵢⴷ ⵓⵔⵓⵖ, ⵓⵔ ⴷⵊⵉⵏ ⵙⵡⵉⵖ ⴰⵎⴰⵏ ⵉⵣⴷⴷⵉⴳⵏ »
-ⵃⵍⴰⵏⵜ ⵜⵉⴰⵇⵇⴰⵔ-ⵏⵏⵎ, ⴰ ⵍⴰⵍⵍⴰ ⵜⴰⵖⵢⵓⵍⵜ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵓⵖⵓⵍ ⴰⵎⴰⵏ ⵖⴰⵙ ⴰⵖⵢⵓⵍ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵓⵖⵓⵍ ⵓⵎⵣⵣⵓⵔ ⴰⵖⵢⵓⵍ
-ⵓⵔ ⵅⴰ ⵉⵜⵜⵓⴳⴰ ⵓⴽⵎⵎⵓⵙ ⵉ ⵎⵎ ⵉⵎⵊⵊⴰⵏ
-ⵡⵉⵏ ⴷ-ⵉⵏⵏⴰⵏ ⵜⵉⴷⵜⵜ ⴰⴷ ⵉⵇⵇⵏ ⴰⵖⵢⵓⵍ
-ⵉⴽⵛⵎ-ⴰⵙ ⵉⴼⵉⵍⵓ ⵜⴰⴱⴰⵔⴷⴰ
-ⵓⵔ ⵉⵙⵙⵉⵏ ⵎⴰ ⴳ ⵉⴽⵛⵎ ⵉⴼⵉⵍⵓ ⵜⴰⴱⴰⵔⴷⴰ
-ⵓⵜ ⴰⵃⵍⴰⵙ, ⵉⴼⵀⵎ ⵓⵖⵢⵓⵍ
-ⵉⵍⵍⴰ ⵓⵅⴱⵓ ⴳ ⵓⵙⴳⵔⵙ
-ⴰⵎ ⵓⵊⵃⵏⵉⴷ ⵏ ⵓⵢⴰⵣⵉⴹ: ⴰⵏⵙⵉ ⴷ-ⵉⴽⴽⴰ ⵡⴰⴹⵓ ⴰⴷ ⵜ-ⵉⵔⵔ ⵖⵔ ⴷⵉⵏⵏ
-ⵜⵓⴼ ⵜⵏⵏⴰ ⵉⵙⴷⵍⵏ ⵜⵏⵏⴰ ⵉⵙⴹⵔⵏ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵔⵥⵥⴰ ⵜⴼⵓⵍⵍⵓⵙⵜ ⵜⵉⴳⵍⴰⵢ-ⵏⵏⵙ
-ⵜⵔⵖⴰ ⴷⵉⴳⵙ ⵜⴳⵍⴰⵢⵜ-ⵏⵏⵙ
-ⵉⵔⴷ-ⵉⵏⵓ ⴷⴰⵢ
-ⵉⴼⵓⵍⵍⵓⵙⵏ ⵉⵔⴰⵏ ⵙⵙⵓⵇ ⵙⴳ ⵢⵉⴹ ⴰⵢⴷ ⵜⵜⵓⴽⵔⴰⴼⵏ
-ⵉⴷⴷⴰ ⵓⵙⵔⵣ, ⵉⴷⴷⴰ ⵓⴼⵓⵍⵍⵓⵙ
-ⴰⴼⵓⵍⵍⵓⵙ ⵏⴳⵔ ⵜⴳⵯⵎⵎⴰ ⵓⵔ ⵉⵔⵉ ⵎⴰⵏⵉ
-ⵜⵉⴳⵍⴰⵢ ⴰⵔ ⵉⴼⵓⵍⵍⵓⵙⵏ, ⵉⴼⵓⵍⵍⵓⵙⵏ ⴰⵔ ⵉⴼⵓⵏⴰⵙⵏ
-ⵉⵔⵡⵍ ⵉ ⵢⵉⵣⵎ, ⵜⴻⵜⵛ-ⵜ ⵜⵉⵣⵎⵜ
-ⵎⴰⴷ ⵉⵖⵉⵢⵏ ⴰⴷ ⴰⵙ-ⵢⵉⵏⵉ ⵉ ⵢⵉⵣⵎ: « ⵉⵋⵋⴰ-ⵢⴰⴽ ⵢⵉⵎⵉ »
-ⴰⵔⴳⴰⵣ ⴰⵎ ⵢⵉⵣⵎ: ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵔⵜ-ⵏⵏⵙ ⵏⵏⴰ ⵉⴽⴽⴰ ⵜⴳ ⵜⵉⵏⵏⵙ
-ⵎⵔ ⵜⵏⵏⴰ “ⴱⴰⵄⵄ”, ⵜⵎⵓⵏ ⴷ ⵜⵎⵍⴰⵍⵉⵏ
-ⴳ ⴷ ⵉⴼⵉⵙ, ⵜⴻⵜⵜⵛⵜ-ⵉ
-ⵜⴾⵔⴽ ⵜⴰⴹⴰⴳⴳⴰⵍⵜ ⵜⵆⴼⴾⵜ ⵜⴻⵣⵆⵔⵉ
-ⵉⵖ ⵉⵔⴰ ⵓⴳⴹⵉⴹ ⵜⵓⵥⵓⵜ,ⵉⴽⴽ-ⵏⵏ ⵙⵔⵙ ⵜⴰⵔⵔⵎⵎⴰⵏⵜ
-ⴰⴷ ⴰⵖ-ⴷ-ⵉⵙⵙⵓⴳⴳⵣ ⵔⴱⴱⵉ ⵢⴰⵏ ⵓⴷⴱⵉⵔ ⴰⵎⵍⵍⴰⵍ!
-ⵓⵏⵏⴰ ⵜⵇⵇⵙ ⵜⴼⵉⵖⵔⴰ, ⴷⴰ ⵜ-ⵉⵙⵙⵉⵡⵉⴷ ⵓⴳⴰⵜⵓ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴷⴷⵓ ⵅⴼ ⵓⴷⵉⵙ-ⵏⵏⵙ ⵖⴰⵙ ⵜⵉⴼⵉⵖⵔⴰ
-ⵉⴼⵉⵖⵔ, ⵉⵣⵉⴽⵔ, ⵉⴽⵉⴽⵔ... ⵉⵎⵉⴽⵔ
-ⵓⵔⵓⵏ ⵉⴳⵯⵔⴰ ⵉⴼⴰⵖⵔⵉⵡⵏ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵣⴷⴷⵖ ⵡⴰⴽⴰ ⴳ ⵓⵎⴰⵣⵉⵔ ⵏ ⵉⴼⵉⵖⵔ
-ⵜⵉⵖⵉⵔⴷⵎⵜ ⵅⴼ ⵢⵉⵖⴼ-ⵏⵏⴽ, ⴰ ⴱⵓ ⵜⴼⵓⵏⴰⵙⵜ!
-ⴰⵔⵔⴰⵡ-ⵏⵏⵙ ⴰⵢ ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰⵏ ⵜⵉⵖⵉⵔⴷⵎⵜ
-ⴳⴰⵏ-ⴰⵙ ⵉⵎⴽⵉⴷⴷⵖ ⴰⵙ-ⴳⴰⵏ ⵡⴰⵔⵔⴰⵡ-ⵏⵏⵙ ⵉ ⵜⵖⵉⵔⴷⵎⵜ
-ⵜⴱⴳⵙ ⵙ ⵓⵣⵔⵎ, ⵜⵅⵍⵍⴻⵍ ⵙ ⵜⵖⵉⵔⴷⵎⵉⵡⵉⵏ
-ⵢⴰⵖⵓⵍ ⵓⵍⴼⵙⴰ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰ ⵜⴰⵍⴽⵯⵎⴰⵢⵜ
-ⵎⴰ ⴰⵢ ⴽ-ⵢⵉⵡⵉⵏ, ⴰ ⴱⵓⵔⴱⴱⵓⴹ, ⵖⵔ ⵡⴰⵏⵙⴰ ⵜ-ⴽⴽⵉⵏ ⵉⵍⵖⵎⴰⵏ?
-ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴽⴽⵔ ⵜⴰⵡⴽⴽⴰ ⵙ ⵓⵖⵜⵉⵔ
-ⵉⵏⵏⴰ-ⴰⵙ ⵓⵖⵔⴷⴰⵢ: « ⵙⴳⵉⴷⵉ-ⵜⵏ, ⴰ ⵔⴱⴱⵉ, ⴰⴷ ⵏⵊⵎⵖ! »
-ⵉⴳ ⵉⵔⴰ ⵔⴱⴱⵉ ⴰⴷ ⵉⵡⵜ ⴰⵡⵟⵟⵓⴼ, ⵉⵙⴽⵔ-ⴰⵙ ⵉⴼⵔⴰⵡⵏ
-ⵉⵖ ⵉⵔⴰ ⵔⴱⴱⵉ ⴰⴷ ⵉⵀⵍⴽ ⵜⵓⴹⴼⵉⵜ, ⵉⴼⴽ-ⴰⵙ ⵉⴼⴰⵔⵔⴰⵢⵏ 
-ⴾ ⴷ-ⵉⵔⵀⴰ ⵢⵗⵍⵍⴰ ⴰⴷ ⴻⵏⵖ ⵜⴰⵢⵗⵟⵟⵓⴼⵜ, ⴰⴷ ⵀⴰⵙ-ⵗⵊⵊ ⴰⴼⵔⴾⵡⵗⵏ
-ⵓⵙⵉⵏ ⵉⵡⴹⴼⴰⵏ ⵜⵉⵔⵛⵜ ⵏ ⵉⵎⵏⴷⵉ
-ⵓⵔ ⵉⵔⵉ ⵢⵉⵣⵉ ⵏ ⵢⵉⵣⵉ-ⵏⵏⴽ ⴰⵢ ⵉⴱⴹⵓ ⴷ ⵜⵉⴼⵉⴷⵉ-ⵏⵓ
-ⵓⵔ ⵢⴰⴷ ⵏⵙⵙⵉⵏ ⵎⴰⵢ ⵉⴳⴰⵏ ⵉⵣⵉ,ⵎⴰⵢ ⵉⴳⴰⵏ ⵜⴰⵎⵏⴰ
-ⵉⵎⵉ ⵉⵇⵇⵏⵏ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜ-ⴽⵛⵛⵎⵏ ⵢⵉⵣⴰⵏ
-ⵓⵔ ⵉⵍⵍⵉ ⵓⵎⵍⵍⴰⵍ ⴳ ⵉⴳⵓⵔⴷⴰⵏ
-ⵉⴳⵓ-ⵜⵜ ⵓⴳⵓⵔⴷⵓ, ⵜⴻⵜⵜⵡⴰⵟⵟⴼ ⴷⵉⵙ ⵜⵅⵅⵓⵢⵜ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⴻⵜⵜⵖⵉⵎⴰ ⵜⵅⵅⵓⵛⵜ-ⵏⵏⴽ ⴷⵉⵏⵏⴰ ⴳ ⵜⵔⵖⴰ
-ⵓⵔ ⵢⵓⴼⵉ ⵎⴰⵢⴷ ⴰⵙ-ⵉⵣⵔⴰⵏ ⵜⵉⵏⵏⵙ
-ⴰⵙⵉ-ⵜ ⴰⵡⴷ ⵏⵜⵜⴰ!
-ⵜⵓⴼ ⵜⴳⵎⵎⵉ ⵏ ⵉⵔⴳⵣⵏ ⵜⵉⴳⵎⵎⵉ ⵏ ⴽⵔⵣⵏ
-ⴰⵢⵏⵏⴰⵖ ⴰⴷ ⴰⵙ-ⵢⵓⵔⵓ ⵢⵉⴳⵔ-ⵏⵏⵙ
-ⵜⵉⴳⵎⵎⵉ ⵜⴰⵔ ⵜⴰⵎⵖⴰⵔⵜ ⵣⵓⵏ ⴷ ⵓⵔⵜⵉ ⵡⴰⵔ ⴰⴳⴰⴷⵉⵔ
-ⵉⵣⴳⴰⵔⵏ ⵏ ⴷⴰⴷⵙ ⴰⵢ ⵉⴽⵔⵔⵣⵏ ⴰⴽⴰⵍ ⵏ ⴷⴰⴷⵙ
-ⴰⵣⴳⵔ ⵉⴽⵔⵣ-ⵉ-ⵜⵏⵜ, ⴰⵖⵢⵓⵍ ⵉⵜⵛⴰ-ⵜⵏⵜ
-ⵜⵀⵔⵛ ⵜⵢⵓⴳⴰ, ⵇⵇⴷⵏ ⴰⵅⵎⵎⴰⵙ
-ⵢⵓⴹⵏ ⵓⵣⴳⵔ, ⵇⵇⴷⵏ ⴰⵖⵢⵓⵍ
-ⵜⴻⵜⵜⵉⴼ ⵜⴰⵔⵓⵥⵉ ⴽⵏⵏⵓ, ⵜⴻⵜⵜⵉⴼ ⵍⵎⵓⵜ ⴰⵣⴰⴳⵍⵓ
-ⵜⵏⵏⴰ ⵜⵔⴳⵯⴰ « ⵉⵡⵉⵖ ⴰⴽⵓⵔⵔ »,ⵉⵏⵏⴰ ⵓⴽⵓⵔⵔ « ⵜⵉⵡⵉ-ⵢⵉ ⵜⵔⴳⵯⴰ »
-ⵉⵏⵏⴰ ⵓⴽⵓⵔⵔ « ⵓⵙⵉⵏ-ⵉ ⵡⴰⵎⴰⵏ »,ⵏⵏⴰⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ « ⵏⵓⵙⵉ ⴰⴽⵓⵔⵔ »
-ⵉⵔⴷⵍ ⵓⴳⴰⴷⵉⵔ ⵅⴼ ⵓⵎⴰⵍⵓ-ⵏⵏⵙ
-ⴰⵙⵉⴼ ⵉⴼⵙⵜⴰⵏ ⴰⴷ ⵉⵜⵜⴰⵡⵉⵏ
-ⴰⵙⵉⴼ ⵉⴼⵙⵜⴰⵏ ⴰⴷ ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰⵏ
-ⵓⵔ ⵜⵜⴰⵎⵏ ⴰⵙⵉⴼ ⴰⵙⵓⵙⴰⵎ
-ⴷⴷⴰⵖ ⴳ ⴷ-ⵉⵏⴳⵉ ⵡⴰⵙⵉⴼ, ⵓⵔ ⵉⵙⵙⵉⵏ ⵜⴰⴱⵃⵉⵔⵜ ⵏ ⵓⴳⵯⵔⵔⴰⵎ
-ⵎⴽ ⵓⵔ ⵜⵏⴳⵉⵢ, ⵜⵇⵇⴰⵔ
-ⵜⵉⵎⵇⵇⵉⵜ ⵙ ⵜⵎⵇⵇⵉⵜ ⴰ ⵙ ⵉⵏⴳⴳⵉ ⵡⴰⵙⵉⴼ
-ⵉⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵎⴰⵔⵙ: « ⵎⴽ ⴷ-ⵓⵙⵉⵖ, ⵀⴰ-ⵜ ⵓⵙⴰⵏ-ⴷ ⴰⴽⴽⵯ;ⵓⵔ ⴷ-ⵓⵙⵉⵖ, ⵀⴰ-ⵜ ⵓⵔ ⴷ-ⵜⵓⵙⵉ ⴰⵡⴷ ⵢⴰⵜ »
-ⵓⵏⵏⴰ ⵉⴳⴳⵯⴷⵏ ⵉ ⵜⵖⴱⴰⵍⵓⵜ ⵉⵙⵓⵍ ⴰⵔ ⴷ ⵏⵏ-ⵢⴰⵖ ⴰⵙⵉⴼ
-ⴰⵔ ⵜ-ⵉⵜⵜⴽⴽⵙ, ⴰⵔ ⵜ-ⵉⵜⵜⵥⵥⵓ
-ⵙⴳ ⵜⵎⵥⵉⵢⵜ ⴰⵢⴷ ⴷ-ⵉⵜⵜⴰⵡⵉ ⵓⵖⴰⵏⵉⵎ ⵜⴰⵏⵓⵎⵉ
-ⵉⵙⴹⴼⵔ-ⴰⵙ ⴰⴳⵍⵣⵉⵎ ⵉ ⵜⵖⵣⵓⵜ
-ⴰⵢⵏⵏⴰ ⴷ-ⵉⴱⴱⵉ ⵓⴳⵍⵣⵉⵎ ⴰⵡⵉⵏ-ⵜ ⵡⴰⵎⴰⵏ
-ⵉⵔⵥⴰ ⵓⴳⴳⴰⵍⵍⵓ, ⴰⵔ ⵏⵏ-ⵜⵜⴰⴳⴳⵯⴰⵏ ⵉⵎⵉ ⵏ ⵜⴼⵓⵏⴰⵙⵜ
-ⵉⴷⴷⴰ ⵜⴰⵡⴰⴷⴰ ⵏ ⴱⵓ ⵜⴳⵯⵔⵙⴰ
-ⵉⵟⵟⴼ ⴰⵎⴳⵔ ⵙ ⵓⵏⵙⵔⵉⴼ
-ⵛⵛⴰⵏ ⵉⴳⴹⴰⴹ ⴰⵎⵓⴷ, ⵉⵙⵔⵓⵜ ⵏⵜⵜⴰ ⴰⵍⵉⵎ
-ⵜⵣⵡⴰⵔ-ⴷ ⵜⵎⴳⵔⴰ ⵜⴰⵎⵖⵔⴰ
-ⴰ ⵉⵙⴽⵏⵉ, ⵜⵉⵎⵥⵉⵏ ⴰ ⴽ-ⵉⵙⵓⵄⵣⵣⴰⵏ. ⵎⴰ ⵎⵉ ⴽ-ⵉⵔⴰ ⴽⵔⴰ ⴷⵖⵉ ⴳ ⵉⴳⵔⴰ ⴰⵏⴱⴷⵓ?,
-ⴰⵏⵔⴰⵔ ⵏ ⵄⴱⴱⵓ ⴰ ⴳ ⵜⵔⵉⵜ ⴰⴷ ⵜⴰⴼⵜ ⵉⵔⴷⵏ, ⴰ ⵜⵉⵎⵉⵍⵍⴰ!
-ⵉⵛⵉⵔⵔⴰⵏ ⴰⵎ ⵢⵉⵔⴷⵏ: ⴰⵍⵓⴹ ⴰ ⴳ ⵏⴽⴽⵔⵏ
-« ⵉ��ⴰ,ⵉⵡⴰ? »: «ⵉⵍⵍⴰ ⵓⵥⵔⵓ ⴳ ⵢⵉⵔⴷⵏ »
-ⵜⵉⵎⵥⵉⵏ ⴰ ⵙ ⵉⵜⵜⴰⵣⵣⵍⴰ ⵓⵢⵉⵙ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵥⵥⴰⴷ ⵓⵇⵛⵛⵓⵔ ⵏ ⵓⵣⵔⴳ
-ⴷⴰ ⵉⵥⵥⴰⴷ ⴱⵔⵔⴰ ⵏ ⵓⴳⵯⵍⵉⵎ
-ⵡⵗⵔ ⵎⴾⵍⵗⴷ ⵊⴾⵔ ⵜⵗⵀⵓⵏⵜ ⴷ ⴰⵥⵥⴻⴷ
-ⴽⵓⵢ ⵉⵍⵖ ⵉⴹⴼⴰⵔ ⴰⵇⴱⵓ ⵏ ⴱⴱⴰ-ⵏⵏⵙ
-ⴰⵢⵢⴰⵢ-ⵏⵏⵙ ⴰⵢⴷ ⵉⵙⵙⵓⵎⵓⵎⵏ ⴰⵙⴽⵍⵓ
-ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵡⵜⵏ ⵙ ⵓⵣⵖⵔ ⵓⵔ ⵉⴳⴳⵯⵉⴷ ⵉ ⵜⵣⵡⵓⵜ
-ⴰⵢⴷⴷⵖ ⵀⴰ-ⵜ ⴰⵎⴰⵍⵓ ⵏ ⵜⴷⴳⴳⵯⴰⵜ ⴰⵢⴰ!
-ⵜⴰⵔⵡⴰ-ⵏⵏⵙ ⴰ ⵅⴼ ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰ ⵍⵍⵓⵣ ⵉⵖⵔⵛⴰⵏ
-ⵓⵏⵏⴰ ⵓⵔ ⵉⵜⵛⵉⵏ ⴰⵎⵛⵎⴰⵛ ⵉⴳⵏ ⴳ ⵓⵎⴰⵍⵓ-ⵏⵏⵙ
-ⴰⵢⵢⴰⵡⵏ-ⵏⵏⵙ ⴰⵢ ⵉⵙⵙⵓⵎⵓⵎⵏ ⵜⴰⴼⵔⵓⵅⵜ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⴻⵜⵜⵉⵏⵏⵉⵢ ⵜⴼⵔⵓⵅⵜ ⴰⴼⵔⵔⵓⵖ-ⵏⵏⵙ
-ⵉⴹⵔ-ⴷ ⵖ ⵜⴰⵢⵏⵉⵡⵜ, ⵉⵙⴽⵔ ⴰⵏⵓ
-ⵉⴳⴰ ⴰⵎ ⵜⵣⴷⴰⵢⵜ, ⵍⴰ ⵢⴰⴽⴽⴰ ⴰⵎⴰⵍⵓ ⵖⵔ ⵜⵜⴰⵙⵉⵄ
-ⵏⴳⴰ-ⵢⴰⵙ ⵉ ⵡⵓⵍ ⵏ ⵜⴼⵔⵓⵅⵜ ⴰⵔ ⴷ ⵉⴳ ⵜⴰⵇⵛⴱⵓⵜ
-ⵜⵉⵢⵏⵉ ⵏ ⵡⵓⵍ ⴰⵢⴷ ⴳⴰⵏ ⵉⵛⵉⵔⵔⴰⵏ
-ⵣⵓⵏ ⵓⵔ ⴷⵊⵉⵏ ⵢⴰⵏⵏⴰⵢ ⵓ ⴷⵔⴰ ⵜⵉⵢⵏⵉ
-ⴰⴷ ⵓⵔ ⵜⴰⵎⵏⵜ ⴰⴹⵉⵍ ⴰⵔ ⴷ ⵉⵏⵡⵓ
-ⵢⵓⵏ ⵡⴰⴹⵓ ⴰⵢⴷ ⴰⴽⴽⵯ ⵜⵍⴰ ⵜⵉⵙⴽⵔⵜ
-ⵜⵉⵙⵄⴹⴰⵔ ⵏ ⴱⵓ ⵓⵥⴰⵍⵉⵎ!
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴼⴼⵖ ⴰⴷⵖⴰⵔ-ⵏⵏⵙ ⴳ ⵜⴳⵔⵙⵜ ⵖⴰⵙ ⵜⵉⵔⴽⵎⵉⵏ
-ⵙⵙⵓⵇ ⵏ ⵡⴰⵙⵙ-ⴰ ⵓⵔ ⵙⵖⵉⵖ ⵓⵍⴰ ⵙⵙⵏⵣⵉⵖ
-ⵉⴼⵔⴰ ⵉⴱⴰⵡⵏ ⴷ ⵉⴼⵔⴰⵡⵏ
-ⴽⵓ ⵢⴰⵏ ⵉⵙⵓⵍ ⴰⵔ ⴷ-ⵉⴼⵔⵓ ⵎⴰⵢ ⵉⵙⵖⴰ
-ⵉⴽⴽⴰ-ⴷ ⴱⴰⴱⴰ ⵙⵙⵓⵇ, ⴰⵔ ⴰⵙ-ⵜⴰⴽⴽⴰ ⵉⵎⵎⵉ ⵉⵏⵖⵎⵉⵙⵏ
-ⵜⴰⵡⴰⴷⴰ ⵏ ⵓⵎⵄⴷⵓⵔ ⴳ ⵙⵙⵓⵇ
-ⴰⵏⵛⵜ ⴷⴰ ⵉⵍⴰ ⵓⵎⴷⴰ ⴰⵢ ⵜⵜⵉⵍⵉⵏ ⵉⵙⵍⵎⴰⵏ-ⵏⵏⵙ
-ⵢⴰⵏ ⵓⵙⵍⵎ ⴰⵢ ⵉⵋⵋⵓⵋⵓⵏ ⴰⵛⵍⵉⴼ
-ⴰⵎⴷⴰ-ⵏⵏⵙ ⴰ ⴳ ⵉⵜⵜⵀⴹⴰⵔ ⵓⵙⵍⵎ
-ⵜⵥⵔⴰ ⵉⵙⵍⵎⴰⵏ, ⵜⴻⵜⵜⵓ ⵙⵍⵉⵎⴰⵏ
-ⵢⴰⵜ ⵜⵣⵣⵡⵉⵜ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵙⴽⴰⵔ ⵜⴰⵎⵉⵎⵜ
-ⴷ ⵜⵉⵣⵉⵣⵡⵉⵜ ⵉ ⵉⴱⵔⵔⵉⴽⵏ, ⴷ ⵉⵙⵖⵉ ⵉ ⵉⵎⵍⵍⵓⵍⵏ
-ⵜⴰⵔⵥⵓⴳⵉ ⵏ ⵜⴰⵎⵓⵔⵜ-ⵉⵏⵓ, ⵓⵍⴰ ⵜⴰⵎⵎⴻⵎⵜ ⵏ ⵜⵎⵓⵔⵜ ⵏ ⵎⴷⴷⵏ
-ⵜⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵜⵙⵍⵏⵜ ⵉ ⵜⴳⵍⵣⵉⵎⵜ: « ⴰ ⵜⴰⴳⵍⵣⵉⵎⵜ, ⵜⵇⵔⵃⴹ-ⵉⵢⵉ, ⴰⴷ ⴽⵎ-ⵖⵉⴹⵖ!». ⵜⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵜⴳⵍⵣⵉⵎⵜ: « ⴰ ⵓⵍⵜⵎⴰ, ⵓⵍⵉ ⵎ-ⵅⴷⵎⵖ, ⴰⴼⵓⵙ ⵙⴳⵎ! »
-ⵜⵗⴼⵓⴽⵜ ⵏ ⵗⴽⴰⵍ ⵜⴻⵢⵢⵗⵜ ⵖⴰⵙ
-ⵜⵍⴽⴾⴷ ⴾ ⵜⴻⵍⵍⴾⴷ ⵉⵍⴽⵉⴽ ⴾ ⵜⴻⴽⴽⴾⴷ
-ⵎⴰⵢ ⵏⵏ-ⵜⵔⵉⵜ, ⴰⵢ ⴰⵙⵉⴼ? “ⵔⵉⵖ-ⵏⵏ ⵢⴰⴷ ⵉⵍⴽⵜⴰⵡⵏ”
-ⵓⵔ ⵉ-ⴷ-ⵉⵡⵉⵜ ⵡⴰⵙⵉⴼ-ⵏⵏⵙ ⵜⴰⵡⵍⵥⵉⵜ
-ⴰⵢⵜ ⵍⵎⴰⵏ ⴷ ⴰⵎⴰⵏ
-ⵉⵔⵡⵍ ⵉ ⵜⵎⵇⵇⵉⵜ, ⵢⴰⵖ-ⵏⵏ ⴰⵎⴷⴰ
-ⵉⵔⵡⵍ ⵉ ⵜⵎⵇⵇⵉⵜ, ⵢⴰⵖ-ⵏⵏ ⴰⵎⴷⴰ
-ⵡⵉⵏ ⵜⵏ-ⵉⵙⵄⴰⵏ ⴷⴳ ⵓⴷⵔⴰⵔ ⵓⵔ ⵉⵜⵜⴰⴳⴳⵯⴰⴷ ⴰⵣⴰⵖⴰⵔ
-ⴽⵛⵎ-ⴷ, ⴰ ⴱⵔⵔⴰ, ⴰⴷ ⵜⵔⵖⵜ!
-ⵍⵍⴰ ⵉⵜⵜⵙⴰⵍ ⵅ ⵉⵥⵓⵔⴰⵏ ⵏ ⵜⴰⴳⵓⵜ
-ⵉⵜⵜⵏⴰⴷⵉ ⵖⴼ ⵉⵥⵓⵔⴰⵏ ⵏ ⵜⴰⴳⵓⵜ
-ⴰⴷⴼⵍ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⴷⴳ ⵓⴷⵔⴰⵔ, ⵙⵎⵓⵎ ⵉⵏⵙ ⴷⵉ ⵙⵙⵡⴰⵃⵍ
-ⴰⵏⵛⵜ ⴷⴰ ⵜⵍⴰ ⵜⴳⴳⵓⵏⵜ, ⴰⵢⴷ ⵜⵍⴰ ⵜⵉⵢⵜⵉ-ⵏⵏⵙ
-ⴱⵓ ⵔⵔⴰⵢ, ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜ-ⴽⴽⴰⵜⵏ ⵉⵖⵜⵔⴰⵏ
-ⵓⵔ ⴰⵔ ⵜⴻⵜⵜⵉⵏⵉ ⵍⵃⴱⵇⵜ « ⵊⵊⵉⵖ »
-ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵔⴰⵏ ⵡⴰⵔⵉ ⵉⵚⴱⵔ ⵉ ⵓⵇⵇⵓⵙ ⵏ ⵉⵖⵜⵔⴰⵏ
-ⵓⵔ ⵜⴰ ⴷ-ⵉⴼⴼⵉⵖ ⴰⵣⴳⴳⵯⴰⵔ, ⵉⵔⴰ ⴰⴷ ⵉⵙⵎⵓⵜⵜⵔ ⵡⴰⵔⵉ
-ⵜⴻⵏⵏⴰ ⵜⴰⴱⵗⴽⴰⵜ: « ⴻⵍⴽⴰⵎⴰⵏ ⵉⵛⵉⵍⴰⵏ ⵏ ⵓⵎⵗⵔ »
-ⴰⵡⴷ ⵣⵣⵉⵏ ⵉⵍⵍⴰ ⴳ ⵓⵍⵉⵍⵉ
-ⵡⵉ ⵉⴱⵖⴰⵏ ⵍⵊⵏⵏⵜ, ⵉⵙⵓ ⴰⵇⴹⵔⴰⵏ ⴷ ⵉⵍⵉⵍⵉ
-ⵎⵖⴰⵔ ⵢⵓⵍⵉ ⵎⵛⵏⵏⴷ ⴰⵍⵍ ⵉⵖⴼ ⵏ ⵓⵙⴽⵍⵓ, ⵓⵔ ⵉⵏⵏⵉ ⴰⴷ ⵉⴳ ⴰⵙⴽⵍⵓ
-ⴰⴷ ⴷ-ⵉⵎⵖⵉ ⴰⴷ ⵉⴱⴰⵏ ⵎⴰ ⴷ ⴰⵃⴱⴰⵛ ⵏⵖ ⴷ ⴰⵊⵉⵍⴱⴰⵏ
-ⵏⵛⵛ ⵉ ⵉⵙⵙⵏⵏ ⵜⴰⵙⵍⵉⵖⵡⴰ ⵏ ⵜⵎⵓⵔⵜ-ⵉⵏⵓ
-ⵉⴼⴼ-ⴷ ⵓⵍⴷⵊⵉⴳ ⴳ ⵜⵔⴼⴰ
-ⵉⵎⵎⵓⵄⴷⵔ ⵢⴰⵏ ⵉⵏⵡⵡⴰⵏ ⵉⵍⴷⵊⵉⴳⵏ ⵓⵔ ⵉⴳⵉⵏ ⵡⵉⵏⵏⵙ
-ⵉⵇⵇⴷ-ⵜ ⵙ ⵜⴷⵓⵏⵜ-ⵏⵏⵙ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵜⴷⵔⴰⵡⵏ ⵉⵢⴹⴰⵏ
-ⵖⴰⵍⵖ ⵉⵙ ⴷ ⴼⵓⴷ ⴰⴷ ⵉⵜⵜⴰⵙⵉⵏ ⴷⵉⵙ,ⵣⵣⵉⵖ ⵀⴰ-ⵜ ⴷⵉⵙ ⴰⴷ ⵉⵜⵜⴰⵙⵉⵏ ⴼⵓⴷ
-ⵃⵍⴰⵏ-ⴰⵙ ⵉ ⴼⴰⴷ ⵎⵇⵇⴰⵔ ⵔⵥⴰⴳⵏ
-ⵉⵍⵍⴰ ⵓⵖⵖⵓ ⴳ ⵜⴳⵡⵡⵉⵜ, ⵉⵀⵡⵡⵍ ⵔⴱⴱⵉ ⵉⵣⴰⵏ ⴱⵔⵔⴰ
-ⴰⴳⵏⵙⵓ ⴰⵢⴷ ⴷ-ⵉⵜⵜⴽⴽⴰ ⵉⵙⵏⵡⵉ ⵉ ⵜⴳⵡⵡⵉⵜ
-ⵓⵔ ⴰⵔ ⵉⵏⵜⵜⵍ ⵉⵖ ⵉⵙⵅⵏ ⵡⴰⵅⵅⴰ ⵉⵍⵍⴰ ⵖ ⵜⵉⵍⵍⴰⵙ
-ⵉⵣⵡⴰⵔ ⵙⴽⵙⵓ ⵜⴰⵥⴰⵍⵍⵉⵜ
-ⵡⵉⵏ ⵉⵀⴷⴷⵔⵏ ⵉ ⵡⵉⵏ ⵉⴼⵀⵎⵏ ⴰⵎ ⵡⵉⵏ ⵉⵜⴻⵜⵜⵏ ⵙⴽⵙⵓ ⵉⴷⵀⵏⵏ
-ⴽⵓ ⵜⴰⵄⵏⵏⵓⵜ ⵜⵖⵉⵢ ⵉ ⵡⴰⴳⴳⵯⵔⴰ-ⵏⵏⵙ
-ⵓⵔ ⵉⵏⵏⵉ ⴰⴷ ⵉⴱⴷⴳ ⵓⴱⴰⵡ ⴳ ⵢⵉⵎⵉ-ⵏⵏⵙ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⴷ-ⵉⵜⵜⴰⵡⵉ ⵔⴱⴱⵉ ⵉⴱⴰⵡⵏ ⵖⴰⵙ ⵉ ⵡⴰⵔ ⵜⵓⵖⵎⴰⵙ
-ⴰⵔ ⵢⴰⴽⴽⴰ ⵔⴱⴱⵉ ⵉⴱⴰⵡⵏ ⵉ ⵖⵡⴰⵍⵍⵉ ⵓⵔ ⵉⵟⵟⴰⴼⵏ ⵓⵅⵙⴰⵏ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴳⴳⴰ ⵢⴰⵏ ⵓⴱⴰⵡ ⵜⴰⵍⵅⵛⴰ
-ⵉⵜⵛⴰ ⴽⵔⴰ ⵉⴱⴰⵡⵏ, ⴱⵣⴳⵏ ⴳ ⴽⵔⴰ
-ⵉⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ ⵓⴱⴰⵡ: « ⵓⵔ ⵉⴳⵉ ⴳⵯⵎⴰ ⵖⴰⵙ ⵡⴰⵏⵏⴰ ⴷ ⵏⴳⴳⵯⴰⵖ ⴳ ⵜⵄⵏⵏⵓⵜ,ⵉⵎⵎⴰ ⵡⴰⴷⴷⴰ ⴷ ⵏⵎⵎⵏⴽⴰⵔ ⴳ ⵜⵅⵔⵉⴹⵜ, ⵏⵎⵎⵣⴰⵔⴰⵢ ⵏⴽⴽ ⵉⴷⵙ »
-ⴰⵃⵔⵉⵔ ⴷ ⵡⴰⴷⴷⴰ ⵏⵔⴰ, ⵙⵙⵓⵖ ⵜⵉⵍⴼⴷⴰⵎⵉⵏ
-ⵎⴰ ⵔⴰⴷ ⵢⴰⵎⵥ ⴰⴼⵇⵇⵉⵔ ⴰⵔ ⴷ ⵉⵙⵎⵉⴹ ⵓⵣⴽⴽⵉⴼ?
-ⴷⴰ ⵉⵙⵙⵉⴼⵉⴼ ⴰⵎⴰⵏ, ⴰⵔ ⵉⴽⵎⵎⵙ ⴰⵣⵡⵓ
-ⵓⵔ ⵉⵎⴰⵏ ⵓⵃⵏⵊⵉⴼ ⴷ ⵓⵙⵍⴰⵎ ⵏ ⵓⴳⴳⵯⵔⵏ
-ⴰⵜⴰⵢ ⵉⵊⵎⵎⵔⵏ ⵢⵓⴼ ⵉⵢⵢⵉⵙ ⵉⵙⵎⵎⵔⵏ
-ⵡⵉ ⵉⴱⵖⴰⵏ ⴰⴷ ⵉⵜⵛ ⴰⴱⵖⵔⵉⵔ, ⵉⵔⵥ ⵜⵉⵎⵍⵍⴰⵍⵉⵏ
-ⴰⵔ ⵜⴻⵜⵜⵉⵏⵉⴳⵜ ⵉⵖⵙⵙ ⴳ ⵜⴷⵡⵡⴰⵕⵜ
-ⴰⴷⵊ ⴰⵡⴰⵍ ⴰⵔ ⴰⵏⵡⴰⵍ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵔⵥⵥⴰ ⴳⴰⵔ ⴼⵛⴽⵓ
-ⵉⴱⴷⴷⴰ-ⵢⴰⵙ ⵓⵖⵏⵊⴰ ⴳ ⵜⵔⵡⴰⵢⵜ
-ⵢⵓⴼⴰ ⵣⵣⵉⵔ ⵜⵉⵎⴷⵍⵜ
-ⵉⴳ ⵓⵔ ⵉⴱⴱⵉⵢ ⵓⴳⴷⴷⵉⴷ, ⵓⵔ ⵏⵏⵖⵉⵍⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ
-ⵓⵔ ⵉⵇⵇⵔⵉⵙ ⵓⴳⴷⴷⵉⴷ, ⵓⵔ ⵏⵖⵉⵍⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ
-ⵢⵓⴼ ⴰⴷ ⵜⵔⵥ ⵜⴰⴽⴰⵜ-ⵏⵏⴽ ⵓⵍⴰ ⵉⵔⵥⴰ ⵡⴰⵡⴰⵍ-ⵏⵏⴽ
-ⵓⵔ ⴷ-ⵉⴳⴳⵯⵔⵉ ⵡⴰⴼⴰ ⵖⴰⵙ ⵉⵖⴷ
-ⵍⵄⴼⵉⵜ ⵓⵔ ⴰⵔ ⵜⴼⴼⴰⵍ ⵖⴰⵔ ⵉⵖⴷ
-ⴳⵔ ⵙ ⵓⵙⴰⴼⵓ, ⵉⵎⵓⵏ-ⴷ ⵡⴰⴳⴳⵓ
-ⵎⵔ ⴽ ⵓⵔ ⴰⵏⵏⴰⵢⵏ, ⴰ ⴰⵄⴱⴱⵓ, ⵜⴳⵜ-ⴰⵙⵏ ⴰⴳⴳⵓ
-ⵎⵔ ⵜⵓⴼⵉ ⵜⵏⴰⴳⴰⵎⵜ, ⵜⴰⴳⵎ-ⴷ ⵓⴷⵉ
-ⴰⵢⵏⵏⴰ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⴳ ⵢⵉⵖⴼ, ⵓⵔ ⴷⴰ-ⵜ ⵙⵙⵉⵔⵉⴷⵏ ⵡⴰⵎⴰⵏ
-ⵉⵣⵍⴰ-ⵢⴰⵙ ⵢⵉⵖⴼ ⵏ ⵉⴼⵉⵍⵓ
-ⴷⵉⵏⵏⴰ ⵉⴽⴽⴰ ⵉⵙⴳⵏⵉ, ⵉⴽⴽ-ⵜ ⵉⴼⵉⵍⵓ
-ⵎⴰ ⵙ ⵏⵏ-ⵜⵜⵍⵍⵎⵖ ⵉⵣⴹⵉ-ⵏⵏⵙ, ⴰ ⵜⴰⴷⵊⴰⵔⵜ?
-ⴰⵃⵔⵓⵢ ⵏⵏⴰ ⵥⴰⵔⴽ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⴰⴷ ⴽ-ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰⵏ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵢⴰⴽ-ⵉⵜⵜⵙⵜⵜⴰ ⵖⴰⵙ ⴰⵇⵉⴷⵓⵔ ⵥⴰⵔⴽ ⵉⵍⵍⴰⵏ
-ⴰⵙⵍⵀⴰⵎ ⵓⵔ ⴰⵔ ⵉⵙⴽⴰⵔ ⵟⵟⴰⵍⴱ
-ⵎⵔⵖⵉⵣⵜ ⴰ ⴳ ⵉⵜⵜⵡⴰⵜ ⵡⵓⵣⵣⴰⵍ
-ⵜⴰⴼⵓⵢⵜ ⴰ ⵅⴼ ⵉⵏⵖⴰ ⵓⵎⵣⵉⵍ ⵎⴻⵎⵎⵉⵙ
-ⴽⵓⴷ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⵓⵎⵣⵉⵍ ⵉⵜⵜⵍⵎⴰⴷ ⵎⴻⵎⵎⵉⵙ
-ⵓⵔ ⴷⵊⵉⵏ ⵉⵍⵉ ⵓⵎⵣⵉⵍ ⵜⴰⴼⵔⵓⵜ
-ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵇⵇⵉⵎⵏ ⵖⵓⵔ ⵓⵎⵣⵉⵍ ⵀⴰ-ⵜ ⴰⵖⵏ-ⵜ-ⵉⵏⵏ ⵉⴹⴳⴳⵯⵉⴳⵏ
-ⵡⴰⵏⵏⴰ ⵉⴽⵛⵎⵏ ⴰⵏⵓⴹ ⵉⵇⵇⴰⵏ-ⴷ ⴰⴷ ⵢⵉⵍⵉ ⵉⴽⵯⴼⵙⴰⵏ
-ⵉⵣⵓⵢⵜ ⵓⴼⵔⵓ ⴷ ⵜⵉⵜⴰⵔ
-ⵉⵣⵣⵓⵢⵜ-ⴰⵙ ⴰⴼⵔⵓ ⴷ ⵜⵉⵜⴰⵔ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⵜⵎⵓⵏⵜ ⵙⵏⴰⵜ ⴳ ⵜⵉⵜⴰⵔ
-ⵜⴰⵎⵖⵔⴰ ⵜⵖⵔⴰ ⵉ ⴽⵓ ⵢⴰⵏ
-ⵜⵍⵍⴰ ⵎⵎⴰ-ⵏⵏⵙ ⵙ ⵖⵓⵔ ⴰⵢⵜ ⵜⴰⵎⵖⵔⴰ
-ⵓⵔ ⵉⵍⵍⵉ ⴱⴱⴰ ⵏ ⴷⴷⵓⵏⵉⵜ
-ⵜⴻⵏⴾⴼⵔⵉⵏⵜ ⵡⴻⵔ ⵜⴻⵜ-ⵜⴻⵜⴻⴳⴳⵓ ⴻⵊⵉⵍ ⵏ ⵗⵣⴰⵍ
-ⵎⴰⵢⴷ ⴽⵎ-ⵉⵜⵜⴰⵍⵖⵏ, ⴰ ⵜⵉⵙⵍⵉⵜ, ⵉⴳ ⴽⵎ ⵓⵔ ⵜⵓⵍⵉⵖ ⵎⵎⴰ-ⵏⵏⵎ?
-ⵣⵡⴰⵔⵏ-ⴷ ⵉⵙⵏⴰⵢⵏ ⵜⵉⵙⵍⵉⵜ ⵙ ⴰⴳⵔⵜⵉⵍ
-ⵢⵓⴼ ⴱⵟⵟⵓ ⴳⴰⵔ ⵎⵟⵟⵓ
-ⵢⵓⴼ ⴱⵟⵟⵓ ⴳⴰⵔ ⵜⴰⵎⵓⵏⵜ
-ⴳⴰⵔ ⴰⵔⴳⴰⵣ, ⵢⵓⴼ-ⵜ ⵓⵏⵏⴰ ⵓⵔ ⵢⵉⵡⵉⵍⵏ
-ⵓⵔ ⵜⵔⵅⵉⵎⵜ ⵎⵇⵇⴰⵔ ⴽⵯⵏⵜ-ⴷ-ⵢⵉⵡⵉ ⵡⴰⵙⵉⴼ!
-ⵎⵟⵟⵓ ⵏⵖ ⴷ ⵍⵄⴼⵉⵜ, ⵜⵓⴼ ⵍⵄⴼⵉⵜ
-ⴰⵡⵉ-ⴷ ⵜⴰⵃⵡⴰⵔⵜ ⴰⵔ ⵉⵎⵉ ⵏ ⵜⴳⵎⵎⵉ ⵏ ⵓⴹⴳⴳⵯⴰⵍ, ⵜⵔⵔⵥⵜ-ⵜⵜ
-ⵙ ⵜⵉⴷⵜ ⴰ ⴰⴽ-ⵜⵏⵏⴰ ⵄⵉⵛⴰ ⵓⵍⵜⵎⴰ
-ⴰⵏⴱⴳⵉ ⴷ ⵓⵏⵏⴰ ⵜⵔⴰ ⵜⵎⵟⵟⵓⵜ
-ⴰⵍⵍⵏ ⵏ ⵓⵏⴱⴳⵉ ⴰⴷ ⵉⵙⵙⵏⵡⴰⵏ ⵉⵎⵏⵙⵉ
-ⴷⴰ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⵉⴳⴷⵎ ⵓⵔ ⵉⵖⵍⵉⴼⵏ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵏⴽⵜⵜⵉ ⵉⵣⵍⴰⵏ ⴰⵔ ⴷ ⵉⵙⵎⵓⵔ ⵓⵃⵉⴷⵓⵙ
-ⴰⴳⵏⵣⴰ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⴽⴰ, ⴰⵔ ⴷ-ⵜ-ⵜⴽⴽⴰⵜⵜ
-ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵡⵜⵏ ⵜⴰⵎⴰⵡⴰⵢⵜ-ⵏⵏⵙ ⵉⵙⵔⵙ ⴰⴳⵏⵣⴰ
-ⴰⵎⴷⵢⴰⵣ ⵏ ⵉⵖⵔⵎ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⵓⵏⵏⴰⵙ
-ⴰⵡⴰⵍ ⵉⵔⵡⴰⵏ ⵉⵖⵉⵢ ⴰⵢ ⴰⵖⵓⵍⵉⴷ ⴰⴽⵉⴷ ⵉⵔⵥ
-ⵓⵔ ⵜⵍⵉ ⵜⵎⴹⵍⵜ ⴰⵎⴰⵍⵓ
-ⵉⴳ ⵉⴷⴷⵔ,ⵓⵔ ⵉⵎⵎⵓⵜ
-ⴽⵓⴷ ⵏⵜⵜⵉⴷⵉⵔ, ⵏⵜⵜⵉⵥⵉⵔ
-ⵢⴰⵏ ⵡⴰⵙⵙ ⵉⵔⵡⴰⵏ, ⵢⴰⵏ ⵡⴰⵙⵙ ⵉⵅⵅⴰⵏ, ⴰⵔ ⵜⵜⴷⴷⵓⵏ ⵎⴷⴷⵏ
-ⵜⴰⴹⴰⵔⵜ ⵏ ⵓⴳⵓⵊⵉⵍ ⴰⵢ ⵉⴱⴱⵉⵏ ⴰⴳⵔⵜⵉⵍ
-ⴰⴷ ⵓⵔ ⵜⵓⵚⵚⴰⵜ ⴰⴳⵓⵊⵉⵍ ⵅⴼ ⵉⵎⵟⵟⴰⵡⵏ
-ⵡⵗⵔ ⵜⵗⵙⵎⵗⵜⵗⵔⵗⴷ ⵗⵊⵓⵀⴾⵍ ⴷ ⵉⵎⴻⵟⵟⴰⵡⵗⵏ
-ⵓⵏⵏⴰ ⵖⵓⵔ ⵓⵔ ⵉⵍⵍⵉ ⵎⴰ ⵢⵉⴽⴽⵉ ⵉ ⵓⴳⵓⵊⵉⵍ, ⵖⴰⵙ ⵉⵙⵍⴼ-ⴰⵙ ⴳ ⵢⵉⵖⴼ
-ⴰⴳⵓⵊⵉⵍ ⵉⵜⵜⵔⵓ, ⵔⴱⴱⵉ ⵉⵔⵏⴰ-ⴰⵙ
-ⵢⵗⵜⴰⵍⵍⵓ ⴻⴳⵓⴳⴾⵍ, ⵉⵙⴰⵜⵛⵓ-ⴰⵙ ⵢⵗⵍⵍⵗ
-ⵎⵔ ⵢⵓⴼⵉ ⵓⵎⵊⵊⵓⴹ ⵎⵊⵊⴹⵏ ⴰⴽⴽⵯ ⵎⴷⴷⵏ
-ⴷⵉⵏⵏⴰ ⴳ ⵜⵓⵜⵜ ⴰⵎⵊⵊⵓⴹ, ⴰⵔ ⵉⵙⵉⵙⵙⵉⵢ
-ⴰⵔ ⵢⴰⵍⵍⴰ ⵉⵎⵟⵟⴰⵡⵏ ⵏ ⵜⴰⵔⵉⵔ ⵉⵜⵛⴰⵏ ⴰⵔⵔⴰⵡ-ⵏⵏⵙ
-ⵏⵜⵜⴰ ⴰⵢ ⵏⵏ-ⵉⵙⵓⵍⵏ ⴳ ⵉⵏⵙⴰⵢⵏ ⵏ ⵜⴰⵔⵉⵔ
-ⵓⵜⵖ ⴰⴹⵓ ⵓⵔ ⵍⵉⵖ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⴷ-ⵉⴽⵛⵛⵎ ⵅⵅⵓ ⵖⴰⵙ ⵙ ⵓⵏⵏⴰ ⵢⴰⵙ-ⴷ-ⵉⵔⵥⵎⵏ
-ⴽⵓⴷ ⵏⵙⵖⵓⵢⵢⵓ, ⵜⵜⴰⵔⵓ-ⴷ ⵉⵄⵔⴰⴱⵏ
-ⵢⵉⵡⵏ ⵡⴰⵄⵔⴰⴱ ⵉⵄⵎⵔ ⵙⵙⵓⵇ
-ⵄⵔⴷⵖ-ⴷ ⴰⵄⵔⴰⴱ, ⵉⵜⵛⴰ-ⵜ ⴰⴽⴽⵯ
-ⵜⴰⵄⵔⴰⴱⵜ ⵓⵔ ⵀⴷⴷⵔⵖ ⴰⵔⴰ, ⵎⴰ ⴷ ⴱⵍⵊⵃⵏⵉⵟ ⵓⵔ ⵜ-ⵜⵜⴰⵡⵉⵖ ⴰⵔⴰ
-ⵥⵥⵓ ⴽⵓⵍⵛⵉ ⵖⴰⵙ ⵓⵏⴳⵍⵉⵖⴼ
-ⴱⵏⵏⴰⵇⵙ ⵏ ⵜⵏⴳⵓⵍⵜ ⵏⵏⴰ ⵙ ⵢⵓⴼⴰ ⵢⴰⵏ ⵉⵎⵉ ⵏ ⵡⴰⵄⵔⴰⴱ
-ⵉⵡⵉⵏ-ⴷ ⵎⴷⴷⵏ ⵍⵖⵏⵉⵎⵜ,ⵜⴰⵡⵉⴷ-ⴷ ⵎⵓⵍⴰⵢ ⵙⵎⴰⵄⵉⵍ,ⴰ ⵃⴷⴷⵓ!
-ⴰⵎ ⵉⵙ ⵜⴳⵉⵜ ⵍⵃⵏⵏⴰ ⵉ ⵉⵙⵎⵅ
-ⵉⵡⵡⵜ-ⵉⵢⵉ ⵓⵔⵓⵎⵉ, ⵛⵜⴽⴰⵖ-ⴰⵙ ⵉ ⴳⵯⵎⴰ
-ⵙⵙⵎⵥⵉⵢ ⵉⵖⴼ-ⵏⵏⴽ ⴰⴼⴰⴷ ⴰⴷ ⵉⵅⵉⵜⵔ ⵡⵓⵍ-ⵏⵏⴽ
-ⵙⴽⵙⵓ ⴳ ⵡⵓⴷⵎ-ⵏⵏⵙ, ⵜⵙⵓⵜ ⴰⵖⵖⵓ-ⵏⵏⵙ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⴰⵇⵎⵓ ⵖⴰⵙ ⵉⵖⵏⴽⴰ
-ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵔⴽⴽⴹⵏ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⵙⵏⵜⴰⵍ ⴰⵇⵎⵓ
-ⵓⵏⵏⴰ ⵉⴽⵛⵎⵏ ⴰⵃⵉⴷⵓⵙ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⴷⴷⴰⵍ ⴰⵇⵎⵓ
-ⵓⵏⵏⴰ ⵉⵛⵟⵟⵃⵏ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⵙⵏⵜⴰⵍ ⵜⴰⵎⴰⵔⵜ
-ⴰⵙⴰⵡⵏ ⵖⴼ ⵡⵓⴷⵎ ⵏ ⵓⵎⴷⴷⴰⴽⴽⵯⵍ ⴷ ⴰⴽⵯⵙⵙⴰⵔ
-ⵉⵙⵎⴰⵏ ⵓⴼⵓⵙ ⵉⴹⵓⴹⴰⵏ
-ⵢⴰⵏ ⵓⴼⵓⵙ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⴽⴽⴰⵜ ⴰⵛⴱⵇⵇⴰ
-ⴰⴼⵓⵙ ⵉⵢⵢⵗⵏ ⵡⵗⵔ ⵉⵜⵗⵇⵇⴻⵙ
-ⴰⴼⵓⵙ-ⴷⴷⵖ ⴰⴷ ⵉⵙⵙⵉⵔⵉⴷⵏ ⵡⴰ
-ⵀⴰ-ⵜ ⵓⵍⴰⵡⵏ ⴰ ⴳ ⵉⵍⵍⴰ ⵓⵎⵄⵉⴱⴰⵔ, ⵉⵎⵎⴰ ⵜⵓⵖⵎⴰⵙ ⴹⵙⴰⵏⵜ ⵉ ⵡⴰⴷⴷⴰ ⵔⴰⵏⵜ ⴷ ⵡⴰⴷⴷⴰ ⵓⵔ ⵔⵉⵏⵜ
-ⵓⵍⵀ ⵏ ⴾⴼⴼⴰⴷ ⵡⵗⵔ ⵉⴽⴻⵏⵏⴻⵙ
-ⴻⵡⴻⵍ ⵎⴰⵍⵍⵗⵏ ⵢⵆⴼⴰ ⴾⵔⴽ ⴾⵏⴻⵙⵍⴻⵎ
-ⴰⵃⵃ, ⴰ ⵡⴰⵔ ⴰⴼⵓⴷ!
-ⴳⵔ ⵜⵉⵏⵛⵜ ⴷ ⵜⴰⵖⵎⴰ ⴰ ⴳ ⵉⵍⵍⴰ ⵎⴰⵜⵛⴰ ⵉ ⵓⵔⴳⴰⵣ
-ⴰⵖⵊⴷⵉⵎ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵙⵙⵏⵙⴰⵔ ⵉⴼⴰⴷⴷⵏ
-ⴰⴽⴽⵯ ⵉⵚⵔⵎⴰⵏ ⴰⴳⵏⵙⵓ ⵏ ⵓⴷⵉⵙ ⴷⴰ ⵜⵜⵏⴰⵖⵏ
-« ⵙ ⴰⵏⵉ ⵜ-ⵜⴷⴷⵓⴹ, ⴰⵢ ⴰⴹⴰⵔ? ». ⵉⵏⵏⴰ-ⵢⴰⵙ: « ⵖⵔ ⵓⵥⴰⵔ »
-ⴰⵃⵃ, ⴰ ⵓⵏⵏⴰ ⵙ ⵓⵔ ⵜⵣⴳⴳⵯⴰⵖ ⵜⴰⵖⵎⴰ-ⵏⵏⵙ!
-ⵓⴼⴰ ⴾⵔⴾ ⵉⵔⵥⵗⵏ ⴷⵗⵖ ⵜⴰⵖⵎⴰ ⴾⵔⴾ ⵉⵔⵥⵗⵏ ⴷⵗⵖ ⵜⴻⵏⵏⴰ
-ⵉⵖⵉⵎⵉ ⵉⵇⵇⴰⵔ ⵉⵎⵉ
-ⴰⵇⵎⵎⵓⵎ ⴷ ⵜⵉⵎⵙⵙⵉ, ⵉⴼⴰⴷⴷⵏ ⴷ ⴰⵔⴽⵜⵉ
-ⴰⵢ ⵉⵍⵙ ⵉⵍⵍⴰⵏ ⴷ ⴰⴽⵙⵓⵎ, ⴷⴰⵛⵓ ⴽ-ⵉⵔⵔⴰⵏ ⴷ ⵉⵙⵏⵏⴰⵏⵏ?
-ⴱⵓ ⵢⵉⵍⵙ, ⵎⴷⴷⵏ ⴰⴽⴽⵯ ⵉⵏⵙ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⵜⵜⴽⴽ�� ⴳⵔ ⵜⴼⵉⵢⵢⵉ ⴷ ⵢⵉⵙⴽⵔ ⵖⴰⵙ ⵉⵔⴽⴰⵏ
-ⴰⵢⵏⵏⴰ ⵓⵔ ⵜⴰⵏⵏⴰⵢⵜ ⵜⵉⴹⵜ, ⵉⵣⵣⵔⵉ-ⵜ ⵡⵓⵍ
-ⴱⵓ ⵢⵉⵡⵜ ⵜⵉⴹⵜ ⵓⵔ ⴷⴰ ⵉⴽⵛⵛⵎ ⴰⵍⵉⵎ
-ⵓⵔ ⴷⴰ ⵜⴰⵍⵍⴰ ⵜⵉⴹⵜ ⵖⴰⵙ ⵉ ⴽⴰ ⵎⵉ ⵜⵥⵔⴰ ⴽⴰ ⵏ ⵓⴱⵖⵓⵔ
-ⵉⴳ ⵜⵔⵉⵜ ⴰⴷⵉⴼ, ⵜⵔⵔⵥⵜ ⵉⵖⵙⵙ
-ⵉⵔⵏⵉ ⵉⴽⵓⴼⴼⴰⵏ ⵅ ⵜⵅⵏⴰ
-ⵢⵓⴼ ⵓⵏⵏⴰ ⵜⵙⵙⵏⵜ ⵓⵏⵏⴰ ⵓⵔ ⵜⵙⵙⵉⵏⵜ
-ⵢⴰⵏ ⵉⵛⵡⴰⵏ ⴰⵔ ⵉⵜⵜⵏⵡⵡⴰ ⵍⵅⵉⵔ ⴳ ⵡⵓⵙⵙⴰⵏ
-ⵓⵔ ⴷ-ⵣⵔⵉⵏ ⵉⵎⵣⵡⵓⵔⴰ ⵎⴰⵢⴷ ⵜⵜⵉⵏⵉⵏ ⵉⵎⴳⴳⵓⵔⴰ
-ⵓⵔ ⵓⴷⵊⵉⵏ ⵉⵎⵣⵡⵔⴰ ⵎⴰ ⵎⵉ ⵜⵜⵄⴰⵡⴰⴷⵏ ⵉⵎⴳⴳⵓⵔⴰ
-ⵎⴻⵎⵎⵉⵙ ⵏ ⵉⴼⵙⵜⵉ ⴷ ⴰⵡⴰⵍ
-ⵉⵖⴰⵍ ⵡⴰⵍⵍⵉ ⵉⵏⴷⵔⵏ ⵉⵙ ⵓⵔ ⵉⵙⴰⵡⵉⵍⵏ
-ⵗⵊⵊ ⵜⵉⵊⵊⴰⵡⵜ ⵜⵗⴼⴼⵓⵍⵍ-ⴰⴽ ⵜⴰⵎⴻⵜⵜⴾ ⵜⵉⵏⴰⵡⵜ
-ⵡⵗⵔ ⵜ-ⵉⵍⵍⴰ ⴾⵔⴾ ⵙ ⵜⴻⴳⴷⵗⵀ ⵜⴰⵢⴻⵜⵜⴾ-ⵏⴾⵜ
-ⴰⵙⵓⵙⴻⵎ ⵗⵊⵊⴾⵏ ⵡⵗⵔ ⵉⵜⵗⵇⵇⴻⵍ ⴾⵜⵗⵡⵉ
-ⵜⴾⵏⵗⵛⴾ ⵜⵓⴼⴰ ⵜⴾⵏⵗⵖⴾ ⵙ ⴾⵖⴰ
-ⴰ ⵜⴻⵜⵡⵗⵔⵗⴷ ⴰⴷ ⴽⵗⵢ-ⵉⵏⴼⵓ ⴰⵔ ⵓⴽⵙⴰⵏ
-ⴷⵖⵉ ⴰⵢⴷ ⵉⴳⴰⵏ ⵣⵉⴽ ⵏ ⵓⵣⴽⴽⴰ
-ⵉⵔⵖⴰ ⴽⵙⴽⵙⵓ, ⵉⵣⵔⴱ ⵓⴳⵯⵔⵔⴰⵎ
-ⵎⵍⴰ ⵉⵜⵜⵇⴰⵍ ⵔⴱⴱⵉ ⴷⴷⵄⵓⵜ ⵉ ⵉⴹⴰⵏ, ⵉⵙ ⴰⵙⵏ-ⴷ-ⵉⴳⴰ ⴰⵏⵥⴰⵔ ⵏ ⵉⵖⵙⴰⵏ