Search is not available for this dataset
ca
stringlengths 3
1.79k
| gl
stringlengths 4
734
|
|---|---|
Fou un dels fundadors de la revista Luzes de Galicia. | Foi un dos fundadores da revista Luzes de Galiza . |
Territorios (Poemas, parábolas e cuentos), 1992, Biblioteca de Autores Gallegos, Diario 16 de Galicia. | Territorios ( Poemas , parábolas e contos ) , 1992 , Biblioteca de Autores Galegos , Diario 16 de Galicia . |
Árdora, 1997, Sociedad de Cultura Valle-Inclán. | Árdora , 1997 , Sociedade de Cultura Valle-Inclán . |
O sange dos árabes, 1999; Xerais. | O sangue dos árabes , 1999 , Xerais . |
O longo día acaba, 2002 Diputació de la Corunya. | O longo día acaba , 2002 , Deputación da Coruña . |
Alaridos, 2006, Diputació de la Corunya. | Alaridos , 2006 , Deputación da Coruña . |
Diálogo dos muertos e a noite ou O segredo namorado, 2008, Espiral Maior. | Diálogo dos mortos e a noite ou O segredo enamorado , 2008 , Espiral Maior . |
Elisa Patiño Meléndez (Pontevedra, 1890 - Pontevedra, 12 d'abril de 1919) va ser una aviadora gallega, coneguda també amb el sobrenom de Chichana.[1] Va ser la primera dona gallega a pilotar un avió.[2] | Elisa Patiño Meléndez nada en Pontevedra en 1890 e finada na mesma vila o 12 de abril de 1919 , foi unha aviadora galega , coñecida tamén co alcume de Chichana. [ 1 ] Foi a primeira muller galega en pilotar un avión. [ 2 ] |
Es va iniciar en l'aviació amb José Piñeiro González, a qui va acompanyar en diverses demostracions a bord del seu Bleriot. | Iniciouse na aviación con José Piñeiro González , ao que acompañou en varias demostracións a bordo do seu Bleriot . |
Va volar sola per primera vegada el 12 d'octubre de 1913 a la platja de Baltar, a Sanxenxo. | Voou soa por vez primeira o 12 de outubro de 1913 na praia de Baltar , en Sanxenxo . |
Era filla dels Ducs de Patiño, Albino Patiño Amado, i de Rosa Meléndez. | Era filla de Albino Patiño Amado , duque de Patiño , e de Rosa Meléndez . |
A l'agost de 1916 es va casar a Puente Sampaio amb Enrique Alcaraz Díez, i va ser mare al juny de 1917 de Lucía Alcaraz Patiño, que va heretar el ducat de Patiño. | En agosto de 1916 casou en Ponte Sampaio con Enrique Alcaraz Díez , e foi nai en xuño de 1917 de Lucía Alcaraz Patiño , que herdou o ducado de Patiño. [ 1 ] . |
Va morir a causa de la grip de 1918. | Morreu por mor da gripe de 1918 . |
El President de l'Índia és el cap d'estat de la República de l'Índia. | O presidente é o xefe de estado de India . |
És també el Comandant en Cap de les forces armades del país. | É tamén o Comandante-en-Xefe das forzas armadas do país . |
És elegit per un col·legi electoral compost per membres de les dues cases del Parlament, la Lok Sabha o Cambra dels Diputats, i la Rajya Sabha o Senat. | É elixido por un colexio electoral composto por membros das dúas casas do Parlamento , a Lok Sabha ou Cámara dos Deputados , e a Rajya Sabha ou Senado . |
Presidents Aquesta és la llista dels presidents de l'Índia després de 1950 quan el país si va tornar en una república . | Esta é a lista dos presidentes da India despois de 1950 cando o país se tornou nunha república . |
Delgado Luaces posseïa un ric vocabulari i una variada fraseoloxía, procedents d'un gallec sens dubte begut en el món rural mindoniense. | Delgado Luaces posuía un rico vocabulario e unha variada fraseoloxía , procedentes dun galego sen dúbida bebido no mundo rural mindoniense . |
Amb tot mostra conèixer la literatura que llavors si feia, de la qual incorpora solucions que són alienes al gallec de la seva zona. | Con todo mostra coñecer a literatura que entón se facía , da que incorpora solucións que son alleas ao galego da súa zona . |
No obstant això la seva gramàtica trasllueix amb freqüència l'emmotllament a estructures del castellà, la qual cosa no deu d'altra banda estranyar, atès que la seva educació lletrada regular a totes passades havia estat en aquest idioma, i, sens dubte, quan escriu, a Cuba, està inserit en un mitjà que no afavoreix l'escrita fàcil i espontània en el qual hem de suposar el seu idioma matern. | Porén a súa gramática transloce con frecuencia o amoldamento a estruturas do castelán , o que non debe por outra banda estrañar , dado que a súa educación letrada regular por forza fora nese idioma , e , sen dúbida , cando escribe , en Cuba , está inserido nun medio que non favorece a escrita doada e espontánea no que temos que supor o seu idioma materno . |
En ser publicada en fulletó, en 187 números, i no ser publicada en volum, la difusió de l'obra va ser limitada i, en principi només a l'abast dels lectors de "Fulls Nous". | Ao ser publicada en folletín , en 187 números , e non ser publicada en volume , o espallamento da obra foi por forza restrinxido e , en principio só ao alcance dos lectores de " Follas Novas " . |
Tot això aclareix l'escàs coneixement de la mateixa en el món gallec, malgrat ser citada per Carré en 1911. | Todo isto aclara o escaso coñecemento da mesma no mundo galego , a pesar de ser citada por Carré en 1911 . |
Sens dubte, Carballo Calero va llegir la novel·la o bé va aconseguir d'algú una àmplia informació sobre a mateixa per una altra persona. | Sen dúbida , Carballo Calero leu a novela ou ben conseguiu de alguén unha ampla información sobre a mesma por outra persoa . |
El cas va ser que per al lector corrent tota la informació sobre a mateixa va ser indirecta durant bastants dècades. | O caso foi que para o lector corrente toda a información sobre a mesma foi indirecta durante bastantes décadas . |
De la lectura de la pròpia novel·la, infire's que l'autor va estudiar en el seminari conciliar de la seua ciutat natal; que coneixia a fons l'ambient i les persones de Mondoñedo i la seua comarca; que va participar en les lluites polítiques de l'últim terç del XIX (no sols presenta la lluita en la comarca mindoniense, sinó que demostra haver combatut en les Províncies Vascongadas i Navarra); i que va ser enviat a Cuba a lluitar en l'Exèrcit espanyol contra els separatistes. | Da lectura da propia novela , infírese que o autor estudou no seminario conciliar da súa cidade natal ; que coñecía a fondo o ambiente e as persoas de Mondoñedo e a súa comarca ; que participou nas loitas políticas do último terzo do XIX ( non só presenta a loita na comarca mindoniense , senón que demostra ter participado no propio País Vasco e Navarra ) ; e que foi enviado a Cuba a loitar no exército español fronte os independentistas . |
Va ser publicada a manera de fulletó en la citada revista Hojas Nuevas, per lliuraments des del 29 de gener de 1899 i fins a finals de desembre de 1900. | Foi publicada a xeito de folletín na citada revista Follas Novas , por entregas desde o 29 de xaneiro de 1899 e até finais de decembro de 1900 . |
Es tracta d'una obra molt extensa: 390 pàgines en fulletó (unes 260 en l'edició de 1993), que conformen la més àmplia de les novel·les gallegues del XIX, i una de les més extenses de tota la literatura gallega | Trátase dunha obra moi extensa : 390 páxinas en folletín ( unhas 260 na edición de 1993 ) , que conforman a máis ampla das novelas galegas do XIX , e unha das máis extensas de toda a literatura galega |
L'obra està relatada per un narrador omniscient, que mostra la visió dels fets la manera d'unes memòries, encara que aquest narrador trasllueix al propi autor, aquest en l'escrita pràctica s'oculta. | A obra está relatada por un narrador omnisciente , que mostra a visión dos feitos a maneira dunhas memorias , aínda que ese narrador transluce ao propio autor , este na escrita práctica ocúltase . |
L'argument contraposa les lluites polítiques de l'últim terç del segle XIX entre contendents que redueix les liberals i tradicionalistes. | O argumento contrapón as loitas políticas do derradeiro terzo do século XIX entre contendentes que reduce a liberais e tradicionalistas . |
Atès que l'autor combrega amb l'ideari carlí, presenta els liberals com a amorals en tots els sentits (des de manipuladors de les eleccions a malversadors, passant per irreligiosos, si no ateus), concentrant el símbol totalitzador d'ells en la figura d'un cacic (“la bèstia”), sàtir insaciable, que si aprofita de la seva posició social i econòmica. | Dado que o autor comunga co ideario carlista , presenta os liberais como amorais en todos os sentidos ( desde manipuladores das eleccións a malversadores , pasando por irrelixiosos , se non ateos ) , concentrando o símbolo totalizador deles na figura dun cacique ( " a besta " ) , sátiro insaciábel , que se aproveita da súa posición social e económica . |
Per contra la societat mindoniense, especialment l'estrat rural, és mostrada com clarament idíl·lica i virtuosa, i ben simbolitzada per la figura de Pepiña, objecte dels desitjos de la "bèstia". | Por contra a sociedade mindoniense , especialmente o estrato rural , é mostrada como claramente idílica e virtuosa , e ben simbolizada pola figura de Pepiña , obxecto dos desexos da " besta " . |
Aquesta tranquil·la societat només pot ser conduïda a la modernitat ho poses tradicionalisme, respectuós amb els principis morals fonamentats en la guia eclesial. | Esta tranquila sociedade só pode ser conducida á modernidade polo tradicionalismo , respectuoso cos principios morais fundamentados na guía eclesial . |
Aquests valors s'adensa en la figura de Pere. | Tales valores condénsase na figura de Pedro . |
Santiago de Barbadelo és una parròquia rural del municipi de Sarria a la província de Lugo, és la més gran i està situada a 3 km de la capital municipal. | Santiago de Barbadelo é unha parroquia rural do concello de Sarria na provincia de Lugo , a de maior extensión , e está situada a 3 km da capital municipal . |
Segons l'IGE l'any 2007 comptava amb 275 habitants (129 homes i 146 dones) distribuïts en 22 entitats de població, la qual cosa suposa una disminució respecte a l'any 2003, quan comptava amb 293 habitants. | Segundo o IGE no ano 2007 tiña 275 habitantes ( 129 homes e 146 mulleres ) distribuídos en 22 entidades de poboación , o que supón unha diminución en relación ao ano 2003 cando tiña 293 habitantes . |
Actualment compta amb 80 habitatges habitats. | Actualmente ten 80 casas habitadas . |
A principis del segle XI a Barbadelo existia un monestir mixt, d'homes i dones. | A comezos do século XI en Barbadelo había un mosteiro mixto , de homes e mulleres . |
Fou priorat de l'abadia de Samos fins a la desamortització, passant després a ser parròquia. | Foi priorado da abadía de Samos ata a desamortización , pasando entón a converterse en parroquia . |
Localitat anterior : Vilei , Barbadelo , Sarria a 0,7 km → Camí de Santiago ( Camí francès ) Barbadelo , Sarria ( 566 msnm ) 109 km a Catedral de Santiago de Compostel·la Següent localitat : Rente , Barbadelo , Sarria → a 0,8 km | Localidade anterior : Vilei , Barbadelo , Sarria a 0,7 km → Camiño de Santiago ( Camiño Francés ) Barbadelo , Sarria ( 566 msnm ) 109 km á Catedral de Santiago de Compostela Seguinte localidade : Rente , Barbadelo , Sarria → a 0,8 km |
Ramón Maiz Suárez (Santa Cruz de Tenerife, 5 de juliol de 1953) és un catedràtic i politòleg espanyol. | Ramón Máiz Suárez , nado en Santa Cruz de Tenerife o 5 de xullo de 1953 , é un politicólogo galego . |
Llicenciat en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la el 1975 i doctor per la mateixa universitat el 1982, és catedràtic de Ciències Polítiques i de l'Administració de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la USC. | Licenciado en Dereito pola Universidade de Santiago de Compostela en 1975 e doutor pola mesma universidade en 1982 , é Catedrático de Ciencias Políticas e da Administración da Facultade de Ciencias Políticas e Sociais da USC . |
Va ser vicedegà (1989-1996) i degà de la Facultat de Ciències Polítiques (1996-2004). | Foi vicedecano ( 1989-1996 ) e decano da Facultade de Ciencias Políticas ( 1996-2004 ) . |
Amb l'obra El arte de lo imposible va guanyar el Premi Ramón Piñeiro d'Assaig 2010. | Coa obra A arte do imposible gañou o Premio Ramón Piñeiro de Ensaio 2010 . |
Les lenticel·les estan també presents en molts fruits, per exemple, en pomes i peres. | As lenticelas están tamén presentes en moitos froitos , por exemplo , en mazás e peras . |
En alguns tipus de peres pot servir per saber quan és convenient recollir la fruita, ja que les lenticel·les clares dels fruits immadurs enfosqueixen quan aquests maduren.[1] Certes infeccions bacterianes i fúngiques poden instal·lar-se en el fruit penetrant per les lenticel·les.[2] | Nalgúns tipos de peras pode servir para saber cando é conveniente recoller a froita , xa que as lenticelas claras dos froitos inmaduros escurecen cando estes maduran. [ 3 ] Certas infeccións bacterianas e fúnxicas poden instalarse no froito penetrando polas lenticelas. [ 4 ] |
Les lenticel·les són presents també en tubercles, com les patates, la pell de les quals deriva de la peridermis.[1] | As lenticelas están presentes tamén en tubérculos , como as patacas , a pel das cales deriva da periderme. [ 5 ] |
Peridermis Estoma Hidàtode | Periderme Estoma Hidatodo |
Les lenticel·les són formacions amb funció respiratòria amb forma d'obertures lenticulars, que es troben a la superfície de tiges, arrels i, més rarament pecíols i fruits, de moltes plantes gimnospermes i dicotiledònies.[1] Les lenticel·les són porcions especialitzades de la peridermis formades per un teixit amb una ordenació cel·lular bastant fluixa, que permeten el pas d'aire i l'intercanvi de gasos entre l'atmosfera i els teixits interns. | As lenticelas son formacións con función respiratoria con forma de aberturas lenticulares , que se encontran na superficie de talos , raíces e , máis raramente pecíolos e froitos , de moitas plantas ximnospermas e dicotiledóneas. [ 1 ] As lenticelas son porcións especializadas da periderme formadas por un tecido cunha ordenación celular bastante frouxa , que permiten o paso de aire e o intercambio de gases entre a atmosfera e os tecidos internos . |
En les plantes que formen peridermis durant el seu creixement secundari, l'epidermis (amb els seus estomes) i altres capes superficials són substituïdes per la peridermis, que té una capa de cèl·lules del súber impermeables, que no permetria l'intercanvi de gasos si no es formessin en algunes zones lenticel·les. | Nas plantas que forman periderme durante o seu crecemento secundario , a epiderme ( cos seus estomas ) e outras capas superficiais son substituídas pola periderme , que ten unha capa de células do súber impermeables , que non permitiría o intercambio de gases se non se formasen nalgunhas zonas lenticelas . |
El nom de lenticel·la procedeix de la seva forma lenticular (del llatí lens lentis, llentia). | O nome de lenticela procede da súa forma lenticular ( do latín lens lentis , lentella ) . |
La forma concreta de les lenticel·les és una de les característiques utilitzades per a la identificació d'espècies d'arbres. | A forma concreta das lenticelas é unha das características utilizadas para a identificación de especies de árbores . |
Són masses de cèl·lules fluixes que sobresurten lleugerament de la peridermis per una fissura transversal o longitudinal. | Son masas de células frouxas que sobresaen lixeiramente da periderme por unha fisura transversal ou lonxitudinal . |
Les lenticel·les són visibles fàcilment, però en plantes amb molta peridermis poden quedar en el fons d'esquerdes a la peridermis. | As lenticelas son visibles doadamente , pero en plantas con moita periderme poden quedar no fondo de gretas na periderme . |
Les lenticel·les es formen durant la formació de la primera peridermis. | As lenticelas fórmanse durante a formación da primeira periderme . |
Les que es comencen a formar en capes subepidèrmiques ho fan generalment sota un estoma. | As que se empezan a formar en capas subepidérmicas fano xeralmente debaixo dun estoma . |
Les cèl·lules parenquimàtiques que estan al voltant de la cambra subestomàtica comencen a dividir-se i perden la clorofil·la originant un fel·logen de la lenticel·la, que es divideix més, originant un teixit de farciment, que augmenta fins a trencar a peridermis i sobresortir a l'exterior. | As células parenquimáticas que están arredor da cámara subestomática empezan a se dividir e perden a clorofila orixinando un felóxeno da lenticela , que se divide máis , orixinando un tecido de recheo , que aumenta ata romper a periderme e sobresaír ao exterior . |
Tot i que les cèl·lules que queden a cel obert moren, són substituïdes per més cèl·lules formades per divisions del fel·logen de la lenticel·la. | Aínda que as células que quedan ao descuberto morren , son substituídas por máis células formadas por divisións do felóxeno da lenticela . |
En gimnospermes, les cèl·lules de farciment de la lenticel·la estan una mica suberificades, però segueixen tenint parets primes i espais intercel·lulars. | En ximnospermas as células de recheo da lenticela están algo suberificadas , pero seguen tendo paredes delgadas e espazos intercelulares . |
En les dicotiledònies poden originar-se capes de teixit no suberificat i suberificat i poden alternar capes de cèl·lules amb disposició compacta i més fluixa segons el creixement estacional.[1] | Nas dicotiledóneas poden orixinarse capas de tecido non suberificado e suberificado e poden alternar capas de células con disposición compacta e máis frouxa segundo o crecemento estacional. [ 2 ] |
Algunes lenticel·les no es formen sota els estomes. | Algunhas lenticelas non se forman debaixo dos estomas . |
En algunes plantes poden formar-se en la part profunda de la peridermis que produeix súber, en la qual el fel·logen deixa de produir súber i forma el teixit de la lenticel·la, que s'obre pas a través del súber independentment de la posició dels estomes. | Nalgunhas plantas poden formarse na parte profunda da periderme que produce súber , na que o felóxeno deixa de producir súber e forma o tecido da lenticela , que se abre paso a través do súber independentemente da posición dos estomas . |
En l'alzina surera les lenticel·les han d'obrir-se camí per tot el gruix súber, i poden veure's en talls d'escorça com a línies de pols bruna. | Na sobreira as lenticelas teñen que abrirse camiño por todo o groso súber , e poden verse en cortes de cortiza como liñas de po pardo . |
El topònim gallec Freixido es pot referir a: | O topónimo galego Freixido pode referirse a : |
Laura Romero (Alacant, 1991) és una dibuixant i música valenciana.[1] | Laura Romero , nada en Alacant en 1991 , é unha debuxante e música galega. [ 1 ] |
Des de 2016 és la baixista del grup Zënzar. | Dende 2016 é a baixista do grupo Zënzar . |
Va néixer a Alacant i es va instal·lar en Ordenes als vuit anys. | Naceu en Alacant e instalouse en Ordes aos oito anos . |
Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Salamanca en l'especialitat de pintura. | Estudou Belas Artes na Universidade de Salamanca na especialidade de pintura . |
Es va iniciar en el dibuix urbà i va participar en el festival Portamérica. | Iniciouse no debuxo urbano e participou no festival Portamérica . |
Dedicada també a la música, al febrer de 2016 va entrar com a baixista en el grup Zënzar, substituint al malalt Tabe, que va morir poc després.[1] | Dedicada tamén á música , en febreiro de 2016 entrou como baixista no grupo Zënzar , substituíndo ao enfermo Tabe , que faleceu pouco despois. [ 2 ] |
Amb el projecte Músicas Galegas Ilustradas va formar part del programa O galego, a miña lingua pròpia de la Diputació de la Corunya i va ser finalista en 2018 en els Premis Martín Codax de la Música en la categoria de millor mitjà de comunicació. | Co proxecto Músicas Galegas Ilustradas formou parte de O galego , a miña lingua propia da Deputación da Coruña e foi finalista en 2018 nos Premios Martín Codax da Música na categoría de mellor medio de comunicación . |
Va tornar a ser finalista també el 2019 i va guanyar finalment el premi el 2020.[1] | Tras ser finalista tamén en 2019 , gañou finalmente o premio en 2020. [ 3 ] |
Premi Martín Codax de 2020 en la categoria de comunicació i difusió musical. [ 1 ] Primer premi de la trobada Compostel·la Il·lustrada en 2018. [ 2 ] | Premio Martín Codax de 2020 na categoría de comunicación e difusión musical. [ 1 ] Primeiro premio do encontro Compostela Ilustrada en 2018. [ 4 ] |
George Leonard Trager (Newark, Nova Jersey, 22 de març de 1906 - Pasadena, Califòrnia, 31 d'agost de 1992) va ser un lingüista nord-americà, president de la Linguistic Society of America el 1960. | George Leonard Trager , nado en Newark ( Nova Jersey ) o 22 de marzo de 1906 e morto o 31 de agosto de 1992 en Pasadena ( California ) , foi un lingüista americano , que chegou a ser presidente da Linguistic Society of America en 1960 . |
Durant els seus anys a la Universitat Yale, de 1930 a 1950 aproximadament, va mantenir una estreta col·laboració amb altres lingüistes de prestigi com Edward Sapir, Morris Swadesh, Benjamin Líe Whorf, Charles Hockett, i des de 1941, amb Leonard Bloomfield. | Durante os seus anos na Universidade Yale durante dúas décadas ( 1930-1950 aproximadamente ) mantivo unha estreita colaboración con outros lingüistas de prestixio como Edward Sapir , Morris Swadesh , Benjamin Lee Whorf , Charles Hockett , e desde 1941 , Leonard Bloomfield . |
Des de 1937, va col·laborar amb Benjamin Whorf en estudis històrics i comparats de les llengües aztecotano, però el treball que havien planejat es va veure interromput per la mort de Whorf, el 1941. | Desde 1937 , colaborou con Benjamin Whorf en estudos historico-comparados das linguas azteco-tanoanas , pero o traballo que tiñan planeado viuse interrompido pola morte de Whorf en 1941 . |
Va escriure les entrades sobre llengua i lingüística per a la 14a edició de l'Encyclopæla Britannica. | Escribiu as esntradas sobre lingua e lingüística para a 14a edición da Encyclopædia Britannica . |
Com Sapir i Swadesh, va ser assessor de la International Auxiliary Language Association, que van presentar Interlingua el 1951.[1] | Como Sapir e Swadesh , foi consultante da International Auxiliary Language Association , que presentaron Interlingua en 1951. [ 1 ] |
Sofia Oriana Infante Souto, (Santiago de Compostel·la, 1989), és una compositora transmoderna gallega, especialitzada en la música per al cinema. | Sofía Oriana Infante Souto , nada en Santiago de Compostela en 1989 , é unha compositora transmoderna galega , especializada na música para o cine . |
Mars (2015) Backwoods (2) (2016) de Liam Bellamy. | Mars ( 2015 ) Backwoods [ 4 ] ( 2016 ) de Liam Bellamy . |
Lana Pelota [ 3 ] ( 2017 ) de Fernando G. Pliego. | La Pelota [ 5 ] ( 2017 ) de Fernando G. Pliego . |
Operation Freedom [ 4 ] ( 2018 ) de Kevin Ghee . | Operation Freedom [ 6 ] ( 2018 ) de Kevin Ghee . |
Elisa y Marcela [ 5 ] ( 2019 ) d'Isabel Coixet. | Elisa y Marcela [ 7 ] ( 2019 ) de Isabel Coixet . |
Carne [ 6] ( 2019 ) de Camila Kater Souvenir ( 2019 ) de Cristina Vilches i Paloma Canonica . | Carne [ 8 ] ( 2019 ) de Camila Kater Souvenir ( 2019 ) de Cristina Vilches e Paloma Canonica . |
Sofía Oriana Infante, va començar els seus estudis musicals als vuit anys al Conservatori de Música de Xan Viaño, a Ferrol, on va escollir la percussió com a instrument principal. | Sofía Oriana Infante , comezou os seus estudos musicais aos oito anos no Conservatorio de Música de Xan Viaño , en Ferrol , onde escolleu a percusión como instrumento principal . |
L'any 2009 va acabar el grau mitjà i va decidir continuar els seus estudis a Oviedo.[1] Allà va estudiar Composició al Conservatori Superior de Música Eduardo Martínez Torner, on es va especialitzar en la composició general i audiovisual. | No ano 2009 rematou o grao medio mais decide continuar estudos e marcha a Oviedo. [ 1 ] Alí estudou Composición no Conservatorio Superior de Música Eduardo Martínez Torner , onde se especializou na composición xeral e audiovisual . |
Al mateix temps, va iniciar els estudis de Magisteri Musical a la Universitat d'Oviedo, i va finalitzar les dues titulacions l'any 2013. | Asemade , iniciou os estudos de Maxisterio Musical na Universidade de Oviedo , e rematou as dúas titulacións no ano 2013 . |
Va prosseguir la seva formació amb un màster d'educació, també a la Universitat d'Oviedo el 2014. | Proseguiu a súa formación cun máster de educación , tamén na Universidade de Oviedo en 2014 . |
El 2015 es va traslladar a Londres. | En 2015 trasladouse a Londres . |
A la capital britànica va cursar un màster en composició per al cinema i la televisió a la Universitat de Kingston de Londres, i va obtenir una distinció en el seu projecte final sobre la sèrie documental 14 actors acting, del New York Times aquell mateix any.[1] | Na capital británica cursou un mestrado en composición para o cinema e a televisión na Universidade Kingston de Londres , cunha distinción no seu proxecto final sobre a serie documental 14 actors acting , do New York Times ese mesmo ano. [ 2 ] |
En la seva formació va aprendre d'experts com Edson Zampronha, Jorge Carrillo, Fernando Blanco, Miguel Fernández i Fernando Agüeria. | Na súa formación aprendeu de expertos coma Edson Zampronha , Jorge Carrillo , Fernando Blanco , Miguel Fernández e Fernando Agüeria . |
També va tenir l'oportunitat d'aprendre de referents com Krzysztof Penderecki i Nico Muhly. | Tamén tivo a oportunidade de aprender de referentes coma Krzysztof Penderecki e Nico Muhly . |
Lorena Conde Martínez (Ponte Sampaio, 22 de febrer de 1980), és una actriu, dramaturga i poeta espanyola.[1] | Lorena Conde Martínez , nada en Ponte Sampaio o 22 de febreiro de 1980 , é unha actriz , dramaturga [ 1 ] e poeta galega . |
2016 : XVIII edició del premi Miguel González Garcés amb el llibre de poesia Entullo [ 2 ] . [ 1 ] 2020 : III Premi María Victoria Moreno per Velloucas e minchas. [ 3 ] 2020 : XXXVI premi Cidade de Ourense de poesia per As puntas de louza . | 2016 : XVIII edición do premio Miguel González Garcés [ 1 ] co libro de poesía Entullo [ 2 ] . 2020 : III Premio María Victoria Moreno por Velloucas e minchas. [ 7 ] 2020 : XXXVI premio Cidade de Ourense de poesía por As puntas da louza . |
Cançoner popular de labor. [ 4 ] 2020 : Premi Filomena Dada per Ave del Paraíso. [ 5 ] | Cancioneiro popular de labor. [ 8 ] 2020 : Premio Filomena Dato por Ave do Paraíso. [ 9 ] |
Fitxa de Conde Arxivat al lloc web de Matrioshka Teatre . | Ficha de Conde Arquivado 25 de novembro de 2016 en Wayback Machine. no sitio web de Matrioshka Teatro . |
Es presenta a Compostela el llibre "Entullo", de Lorena Conde ( 2017 ) | Preséntase en Compostela o libro " Entullo " , de Lorena Conde ( 2017 ) |
És llicenciada en Filologia Hispànica i postgraduada en Art Dramàtic per la USC. | É licenciada en Filoloxía Hispánica e posgraduada en Arte Dramática pola USC . |
Així mateix, és graduada Superior en Arts Aplicades de l'Escultura per l'EASD Maestro Mateo [1]. | Así mesmo , é graduada Superior en Artes Aplicadas da Escultura pola EASD Mestre Mateo [ 2 ] . |
Va començar en el teatre universitari, primer com a actriu i més tard com a directora. | Comezou no teatro universitario , primeiro como actriz e máis tarde como directora . |
Des de 1999 treballa com a actriu en diverses companyies gallegues. | Dende 1999 traballa como actriz en varias compañías galegas . |